Una investigació afina quin tractament és millor contra el VIH

L’epidèmia del VIH no suposa el mateix desafiament per a tots els països. I el seu tractament tampoc. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que en algunes regions en via de desenvolupament més del 10% de les noves infeccions són causades per virus resistents. Per això s’està plantejant que l’inici del tractament del virus de la immunodeficiència humana vagi precedit d’un test de resistències en el qual s’avaluï si el virus es pot frenar mitjançant medicaments antiretrovirals de primera línia o si al contrari és necessari explorar altres alternatives terapèutiques (el cost de les quals sol ser molt més alt). Ara, una nova investigació apunta a un nou llindar de diagnòstic que permetrà plantejar més afinadament el tractament més efectiu per atacar el VIH.

"Si una persona pren un fàrmac al qual el VIH és resistent ens exposem a dos principals riscos: que la infecció no es freni i que el tractament per si mateix acabi suposant un sobrecost econòmic innecessari", explica Roger Paredes, investigador principal del grup de Genòmica Microbiana d’IrsiCaixa i metge del Servei de Malalties Infeccioses del’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Mentre que en alguns països com Espanya els tractaments de segona línia solen trobar-se de manera fàcil i a preus no excessivament alts, en el cas de països amb escassetat de recursos l’accés a aquests tractaments suposa un repte.

"En molts països de renda baixa –com és el cas d’alguns de l’Àfrica subsahariana– els tractaments de segona línia solen ser molt més cars i escassos, i per això només es prescriuen a aquells pacients el virus dels quals compti amb mutacions resistents al tractament de primera línia", afegeix Paredes. "Per això la nostra preocupació va ser establir a partir de quin punt és realment necessari i eficaç fer el canvi de primera a segona línia, per no esgotar opcions terapèutiques i no subministrar un medicament més car de forma innecessària", afegeix l’investigador.

La resistència del virus

En el moment en què una persona contrau el virus de la immunodeficiència humana el seu cos no està infectat per un sol virus. En realitat, la infecció està composta per una població de milers de virus poblacióentre els quals es poden trobar diferents mutacions, i algunes d’aquestes mutacions destaquen per la seva resistència als tractaments antiretrovirals. Aquesta variabilitat als virus –que garanteix als agents infecciosos poder sobreviure davant de diferents tipus de medicaments– suposa un repte en el procés de diagnòstic i tractament de la infecció.

Actualment, després del diagnòstic del VIH s’utilitza un sistema basat en la seqüenciació massiva del genoma viral per determinar si el virus és resistent o no als tractaments. És a dir, una anàlisi en la qual es mira amb lupa milers de virus alhora amb l’objectiu de detectar els que presentin algun tipus de mutació que els faci resistents als medicaments. Un procés que s’ha optimitzat amb el passar dels anys i que en alguns llocs pot arribar a costar uns cinquanta euros per pacient.

En aquest procés, la resistència dels virus es quantifica a través d’un percentatge en el qual es reflecteix la quantitat de virus amb mutacions que infecten una mateixa persona. Aquest percentatge proporciona als doctors una eina fonamental per traçar un tractament individualitzat i, sobretot, decidir si la infecció serà controlada amb tractament de primera línia o amb tractaments de línies més avançades.

El llindar de diagnòstic

¿Però a partir de quin percentatge de mutacions s’ha d’optar per una opció o una altra? Aquesta és la pregunta que ha provat de resoldre un equip internacional d’investigadors liderats perl’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, institució impulsada per l’Obra Social "la Caixa" i la Generalitat de Catalunya. Els resultats d’aquesta investigació, publicats aquest mateix dilluns a la revista 'The Lancet' apunta que la presència de virus resistents s’ha de considerar com a rellevant a partir del 5% del total de la mostra de virus que presenta cada pacient.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

En aquest sentit, l’estudi conclou que "a mesura que es redueix el llindar de detecció de variants minoritàries resistents, s’incrementa la sensibilitat, que és la capacitat d’identificar els casos en què el tractament de primera línia no serà efectiu i convé passar a un altre de segona línia." Però d’altra banda, el treball indica que quan es baixa del llindar del 5%, el test de resistències suggereix que el tractament fallarà en més casos dels que realment fracassa, i això implica l’ús de tractaments més cars en casos en què no són realment necessaris.

Segons apunten els experts, aquestes troballes permetran millorar el disseny d’un tractament efectiu per fer front al VIH. Sobretot en el cas de les persones que presentin mutacions resistents als antiretrovirals. "Aquest estudi és una mostra de com la investigació a l’Àfrica és beneficiosa també per a la pràctica clínica que duem a terme a occident, on els pacients també es veuran beneficiats d’un mètode de diagnòstic de més precisió que els permetrà rebre el fàrmac més adequat per al seu cas particular", conclou Paredes.