Anar al contingut

DIARI ASTRONÒMIC

¿Què és l'equinocci de tardor? Definició i com es produeix

El dia 23 de setembre es produirà l'equinocci de tardor i començarà aquesta estació a l'hemisferi nord

Els dies d'equinocci són dates peculiars en què la durada del dia i la nit és igual

Salvador J. Ribas

¿Què és l'equinocci de tardor? Definició i com es produeix

De forma habitual estem acostumats a sentir als mitjans audiovisuals o a llegir en la premsa frases com “avui entrem en la tardor astronòmica” o “avui s’ha acabat l’estiu astronòmic”. En aquest cas l’ús de la paraula ‘astronòmic’, al contrari d’altres en què s’utilitza per indicar que una cosa és extremadament gran o desproporcionada, és totalment precís. L’inici (i el final) de les estacions de l’any es produeix per una certa disposició a l’espai del planeta Terra i la nostra estrella, el Sol.

El 23 de setembre, uns minuts abans de les quatre de la matinada, hora peninsular espanyola, es produeix el canvi d’estació que correspon a l’inici de la tardor i, per tant, s’acabarà l’estiu 2018.

L’entrada a la tardor, com passa amb la primavera, es produeix en un dels punts que anomenem 'equinocci’. Aquesta paraula procedeix del llatí, concretament del vocable ‘aequinoctium’, que etimològicament significa “igualació de la nit”, i això fa referència que la durada del dia i la nit és igual durant aquell dia. Un fet que no passa en un lloc concret de la Terra sinó a tot el planeta, a excepció de les regions polars.

¿Què té d’especial l’equinocci?

Ara bé, ¿què passa en un equinocci perquè hi hagi aquestes circumstàncies? Per poder fer-nos a la idea hem de començar recordant que la Terra, com els altres planetes, dona voltes en òrbita al voltant del Sol. La Terra tarda una mica més de 365 dies a completar el seu període orbital, una volta al voltant del Sol és, per tant, un any.

Superposat a aquest moviment, la Terra dona voltes sobre ella mateixa en l’anomenat ‘moviment de rotació’. En aquest cas el període és d’aproximadament 24 hores, la definició d’un dia.

Orientació de la Terra respecte del Sol

El detall clau de la història és el fet que la Terra gira lleugerament inclinada, concretament amb un angle d’uns 23 graus i mig, de manera que mentre recorre el camí al voltant del Sol se situa en orientacions diferents, cosa que dona lloc a les diverses estacions de l’any.

Per tant, les estacions no tenen cap relació amb la proximitat o llunyania de la Terra respecte al Sol, sinó que el que les genera és l’orientació de la Terra respecte de la nostra estrella.

Estació diferent en funció de l’hemisferi

Així, durant l’estiu boreal la Terra està orientada de manera que l’hemisferi nord del planeta és el que està ‘apuntant’ cap al Sol, mentre que a l’hivern boreal és l’hemisferi sud el que apunta més directament cap al Sol i el nord, en canvi, rep els rajos de sol de forma més inclinada.

Així doncs, ja veiem que el comportament de l’hemisferi nord i del sud serà completament contraposat, per tant, serà hivern al sud quan serà estiu al nord i viceversa, amb les estacions completament invertides.

Tardor al nord, primavera al sud

En els equinoccis el que es produeix és una situació intermèdia entre els dos casos anteriors. En aquests dies els dos hemisferis estan igualment orientats cap al Sol i des del punt de vista astronòmic es diu que el Sol se situa en l’equador celeste, la prolongació imaginària de l’equador de la Terra.

Aquesta situació, com ja podem imaginar, es produeix dues vegades a l’any, una al voltant del 20-21 de març i l’altra en les dates que ens ocupen, al voltant del 22-23 de setembre. L’equinocci de març és el que se sol anomenar ‘de primavera’ perquè és quan comença aquesta estació a l’hemisferi nord, i el de setembre es designa com ‘de tardor’ perquè aquesta comença als emplaçaments boreals. Però, tal com ja hem dit, a l’hemisferi sud les estacions es comporten a la inversa i, per tant, comença la tardor al març i la primavera al setembre.

¿Com veurem el Sol?

La posició del Sol en l’anomenat equador celeste fa que aquests dies d’equinocci el Sol surti exactament pel punt cardinal est i es pongui exactament pel punt cardinal oest, mentre que la resta de l’any ho fa una mica més al nord o més al sud segons l’estació. Per aquest motiu, el recorregut del Sol per sobre de l’horitzó és de 12 hores i per sota de 12 hores més, i tenim la “igualtat de la nit” que diu la paraula ‘equinocci’.

Així doncs, el dia 23 tindrem un canvi d’estació amb l’equinocci de tardor per als habitants de l’hemisferi nord i si veiem sortir o pondre’s el Sol podrem identificar exactament el punt cardinal est (sortida) o oest (posta), tal com feien els antics per alinear les seves construccions i megàlits.

Astronomia a la tardor

A la tardor el Parc Astronòmic del Montsec (http://www.parcastronomic.cat/) celebra algunes de les seves activitats més importants de l’any, com el Festival d’Astronomia, que arriba a la cinquena edició, o els concerts del cicle Música sota les Estrelles.

Secció elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec - Centre d’Observació de l’Univers i l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICC-UB-IEEC).

0 Comentaris
cargando