Anar al contingut

EXPLICACIÓ CIENTÍFICA

¿Odies el coriandre? Culpa dels teus gens

Les variants genètiques encarregades de la recepció olfactiva i gustativa en podrien ser la resposta

Els seus detractors asseguren que té gust de sabó i els seus fans argumenten que aporta un toc cítric al plat

Valentina Raffio

¿Odies el coriandre? Culpa dels teus gens

.44124852

Quan es parla de coriandre, roquefort o pizza amb pinya no hi ha matisos. O t’encanten o els odies. Deu ser per això que –com diu el refrany– sobre gustos no hi ha res escrit. Però en el cas del coriandre sembla ser que la disparitat d’opinions polaritza tant fanàtics com detractors. Mentre que per a alguns aquesta espècia aporta un toc cítric als plats, per a d’altres té gust de sabó, de brut o de florit. ¿Però a què es deu aquesta enorme diferència?

La curiositat científica ha portat més d’un equip d’investigadors a indagar sobre la qüestió. Ara per ara, la resposta a aquesta controvèrsia sembla estar relacionada amb les variants genètiques encarregades de la recepció olfactiva i gustativa de l’espècia, coneguda científicament com a Coriandum sativum. Per aconseguir concloure el debat, recentment l’American Chemical Society ha creat un vídeo per preguntar-se "per què algunes persones odien el coriandre". 

Curiosament, l’aversió cap aquesta espècia ha aconseguit canalitzar l’odi de molts a través de la pàgina web ihatecilantro.com. Els seus més de 5.000 seguidors relaten les seves experiències amb l’espècia i a què els recorda el seu sabor. Les variants més populars que es comenten al fòrum equiparen el coriandre amb substàncies com ara el sabó, el metall i fins i tot el detergent. Però més enllà de la subjectivitat dels gustos, la ciència ha intentat donar explicació a aquesta disparitat d’opinions a través d’un conjunt d’estudis i anàlisi. 

Investigant la cilantrofobia

Un dels primers estudis sobre la cilantrofobia va tenir lloc a començaments de segle durant el Twins Days Festival de Twinsburg (Estats Units). Durant aquest esdeveniment multitudinari, el neurocientífic americà Charles Wysocki va enquestar centenars de bessons sobre la seva opinió respecte al coriandre. Els resultats apuntaven que un 80% dels bessons idèntics compartien la mateixa preferència per l’herba. És a dir, tots dos l’odiaven o a tots dos els encantava. Però si aquesta mateixa pregunta era traslladada a bessons fraterns –que només compartien la meitat del genoma– tan sols el 50% van estar d’acord sobre el coriandre. 

Els resultats d’aquesta investigació van sortir a la llum l’any 2012, la qual cosa va portar Wysocki i el seu equip a concloure que "l’evidència suggereix que hi ha d’haver un component hereditari en les reaccions que les persones tenen sobre el coriandre, ja sigui que l’odiïn o que els encanti". Aquesta dada, lluny de concloure el debat, va obrir noves preguntes per a la investigació. 

Component genètic

Després d’aquesta primera aproximació a l’aversió cap al coriandre, un segon grup d’investigadors liderat per Nicholas Eriksson, de l’empresa especialitzada en genètica coneguda com a 23andMe, va enquestar 14.604 persones d’ascendència europea que afirmaven que odiaven aquesta espècia. Paral·lelament, també es va contemplar una mostra d’11.851 participants que declaraven que els encantava el seu sabor.

En aquest cas, l’estudi va concloure: "Hi ha un component genètic en la percepció del gust del coriandre, que suggereix que l’aversió al coriandre pot provenir de variants genètiques en receptors olfactius. Proposem que OR6A2 pot ser el receptor que contribueix a la detecció d’una olor sabonosa del coriandre en les poblacions europees". 

Paral·lelament, les dades obtingudes suggerien una correlació entre sexe i ascendència en la percepció del coriandre. Segons l’estudi, és més probable que les dones detectin el sabor sabonós del coriandre. D’altra banda, afroamericans, llatins, asiàtics orientals i sud-asiàtics serien menys propensos a detectar aquest sabor desagradable. 

Influència cultural

Un ulterior estudi desenvolupat per la nutricionista canadenca Lili Mauer va identificar variants genètiques olfactives vinculades a la preferència de coriandre entre més de 500 persones d’ascendència europea. Els resultats van apuntar que la proporció de subjectes que odiaven aquesta espècia era del 21% per als asiàtics orientals, del 17% per als caucàsics, del 14% per als afrodescendents, del 7% per als sud-asiàtics, del 4% per als hispans i del 3% per als de l’Orient Mitjà.

Uns resultats que, segons va apuntar Mauer i el seu equip, mostraven que "la prevalença de disgust per coriandre difereix àmpliament entre diversos grups etnoculturals". És a dir, que la relació amor-odi amb aquesta espècia compta tant amb un component biològic com amb factors socials. 

Temes: Genètica

0 Comentaris
cargando