La Via Làctia és més gran del que es pensava

La Via Làctia és més gran del que es pensava, ja que té un disc amb el qual no es comptava i que és "enorme", d’uns 200.000 anys llum de diàmetre, segons un treball d’investigadors de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries l’Institut d’Astrofísica de les Canàries(IAC) i del National Astronomical Observatories de Pequín (NAOC).

L’Institut d’Astrofísica de les Canàries ha indicat aquest dimecres en un comunicat que les galàxies espirals, com la Via Làctia, es caracteritzen per tenir un disc d’escàs gruix, on es troben la major part de les estrelles, d’una mida limitada i a partir d’aquest disc ja gairebé no hi ha estrelles.

En el cas de la Via Làctia no es tenia constància que hi hagués estrelles de disc a distàncies del centre més grans que dues vegades la del Sol.

És a dir, ha explicat l’IAC, es pensava que la "nostra" estrella més propera es trobava situada a la meitat del radi galàctic, però sí que n’hi ha i "bastant més lluny, a més del triple d’aquesta distància. Fins i tot, és probable que algunes superin el quàdruple d’aquesta distància".

El treball ha estat publicat a la revista 'Astronomy & Astrophysics', en què Martín López-Corredoira, investigador de l’IAC i primer autor de l’article, indica que el disc de la Via Làctia és "enorme", d’uns 200.000 anys llum de diàmetre.

Barreja d’halo i disc

Afegeix que, a grans trets, podríem imaginar que les galàxies com la Via Làctia estan compostes per un disc, en el qual giren uns braços espirals, i un halo, de forma esfèrica, que l’envolta.

En l’elaboració d’aquesta investigació s’han comparat les abundàncies de metalls a les estrelles en el pla galàctic amb les de l’halo, per trobar que hi ha barreja d’halo i disc fins a les grans distàncies indicades.

Els investigadors han arribat a aquestes conclusions després de realitzar una anàlisi estadística de dades cartografiades d’APOGEE i LAMOST, dos projectes que obtenen espectres d’estrelles, és a dir, informació sobre la seva velocitat i composició química.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

Utilitzant el contingut en metalls de les estrelles dels catàlegs, amb la combinació d’atles espectrals d’alta qualitat com APOGEE i LAMOST, i la distància a què situen els objectes, hem comprovat que hi ha una fracció apreciable d’estrelles més enllà d’on se suposava que acaba el disc de la Via Làctia, explica Carlos Allende, investigador de l’IAC i coautor de la publicació.

Francisco Garzón, investigador de l’IAC i també autor de l’article, ha aclarit que no han fet ús de models, que de vegades només donen les respostes per a les quals s’han dissenyat.