Descobriment
La Via Làctia és més gran del que es pensava
Té un disc amb què no es comptava, d'uns 200.000 anys llum de diàmetre
Aquest concorregut camp estel·lar al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, s’ha convertit en un excel·lent lloc per a la recerca d’exoplanetes. En la imatge, obtinguda durant una exposició d’una setmana el 2006, el ’Hubble’ va detectar ni més ni menys que 180.000 estrelles. /
La Via Làctia és més gran del que es pensava, ja que té un disc amb el qual no es comptava i que és "enorme", d’uns 200.000 anys llum de diàmetre, segons un treball d’investigadors de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries l’Institut d’Astrofísica de les Canàries(IAC) i del National Astronomical Observatories de Pequín (NAOC).
L’Institut d’Astrofísica de les Canàries ha indicat aquest dimecres en un comunicat que les galàxies espirals, com la Via Làctia, es caracteritzen per tenir un disc d’escàs gruix, on es troben la major part de les estrelles, d’una mida limitada i a partir d’aquest disc ja gairebé no hi ha estrelles.
En el cas de la Via Làctia no es tenia constància que hi hagués estrelles de disc a distàncies del centre més grans que dues vegades la del Sol.
És a dir, ha explicat l’IAC, es pensava que la "nostra" estrella més propera es trobava situada a la meitat del radi galàctic, però sí que n’hi ha i "bastant més lluny, a més del triple d’aquesta distància. Fins i tot, és probable que algunes superin el quàdruple d’aquesta distància".
El treball ha estat publicat a la revista 'Astronomy & Astrophysics', en què Martín López-Corredoira, investigador de l’IAC i primer autor de l’article, indica que el disc de la Via Làctia és "enorme", d’uns 200.000 anys llum de diàmetre.
Barreja d’halo i disc
Afegeix que, a grans trets, podríem imaginar que les galàxies com la Via Làctia estan compostes per un disc, en el qual giren uns braços espirals, i un halo, de forma esfèrica, que l’envolta.
En l’elaboració d’aquesta investigació s’han comparat les abundàncies de metalls a les estrelles en el pla galàctic amb les de l’halo, per trobar que hi ha barreja d’halo i disc fins a les grans distàncies indicades.
Els investigadors han arribat a aquestes conclusions després de realitzar una anàlisi estadística de dades cartografiades d’APOGEE i LAMOST, dos projectes que obtenen espectres d’estrelles, és a dir, informació sobre la seva velocitat i composició química.
Utilitzant el contingut en metalls de les estrelles dels catàlegs, amb la combinació d’atles espectrals d’alta qualitat com APOGEE i LAMOST, i la distància a què situen els objectes, hem comprovat que hi ha una fracció apreciable d’estrelles més enllà d’on se suposava que acaba el disc de la Via Làctia, explica Carlos Allende, investigador de l’IAC i coautor de la publicació.
Francisco Garzón, investigador de l’IAC i també autor de l’article, ha aclarit que no han fet ús de models, que de vegades només donen les respostes per a les quals s’han dissenyat.
- Longevitat Viure a prop del mar no allarga la vida: a l’interior d’Espanya es viu fins a 10 anys més que a la costa
- La ‘condemna’ a García Ortiz com a ‘fals culpable’
- El Govern central desbloqueja la llei de Junts contra la multireincidència
- L’emotiu concert que va contraprogramar Rosalía
- Gemma Mengual: "Vam ser conillets d’Índies i vam fer coses que ara no es farien ni de conya"
- Asador "Una parada obligatòria": els elogis al millor restaurant de Sant Boi de Llobregat, segons Tripadvisor
- Fer servir càmeres a la feina pot ser il·legal: atenció a l’advertiment de l’Estatut dels Treballadors
- Els Mossos el consideren un agressor sexual en sèrie El violador del taxi de Barcelona seguirà al carrer fins que es pronunciï el Suprem
- Les noves cares ¿Qui és aquesta noia? Del carrer al cine, com les directores reescriuen la història del càsting
- Àrea vulnerable L’Hospitalet busca sortides per a 8.000 joves que ni estudien ni treballen als barris del nord de la ciutat
