EL CATALÀ DE L'ANY. ELS FINALISTES

Manola Brunet: les dades certifiquen el canvi climàtic

La catedràtica de la Universitat Rovira i Virgili presideix des de l'abril la comissió de climatologia de l'Organització Meteorològica Mundial

zentauroepp43166140 manola brunet180504161224

zentauroepp43166140 manola brunet180504161224

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

Manola Brunet li ha agradat sempre passejar per la muntanya, observar el paisatge i "tot el que tingués a veure amb el medi natural", per la qual cosa no és estrany que acabés consagrada a la climatologia, la ciència que estudia el clima i les seves variacions al llarg del temps. Brunet, professora del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va ser nomenada l'abril passat presidenta de la Comissió de Climatologia del'Organització Meteorològica Mundial (OMM),  la primera dona que es troba al capdavant del departament des que es va crear fa 90 anys.

El temps a curt termini pot caracteritzar-se per tempestes extremes o gelades severes de curta durada, però el que li interessa a Brunet és essencialment l'evolució de les mitjanes. No el rumor, sinó la mitjana. "Volem veure tendències i per això necessitem molt l'estadística, de les matemàtiques", sintetitza.

"Una vegada vaig acabar la carrera a Tarragona, en aquell temps una delegació de la Universitat de Barcelona, recordo que una de les coses que vaig fer va ser estudiar les dades meteorològiques de la base aèria de Reus, amb el magisteri del professor Luis Miguel Albentosa, ja mort. Eren els anys 80 i, molt abans que es popularitzés l'escalfament global, ja vam veure que estaven augmentant les temperatures", afirma.

Quan Brunet va començar amb prou feines hi havia sèries meteorològiques que permetessin reconstruir el clima de la península Ibèrica a l'últim segle. Molts observatoris havien canviat d'ubicació, d'altres no complien els estàndards internacionals i alguns s'havien vist envoltats per edificis que distorsionaven els resultats. En el millor dels casos, les sèries eren molt joves, de tot just un parell de dècades, o es computaven amb horaris diferents dels actuals . "A l'estranger estaven més ben servits, però a Espanya ens faltaven moltes coses", assumeix.

Així que una part de la seva feina ha consistit precisament a modelitzar, homogeneïtzar i digitalitzar les dades per processar-les matemàticament i observar tendències. També s'han recuperat sèries meteorològiques guardades en un calaix durant anys. "Ara ja tenim bases de dades fiables", prossegueix. On hi havia llacunes diàries, mensuals o fins i tot anuals, "ara hi ha informació raonablement real".

Sense cap dubte

I el resultat no deixa lloc per als dubtes: "Les temperatures anuals han augmentat a Catalunya una mitjana de dos graus des de principis del segle XX, gairebé el triple que la mitjana anual", posa com a exemple. "I les dades són en general bastant similars a tota la península Ibèrica. No ens estem escalfant a un ritme de mig grau per dècada, que és una barbaritat," afegeix. La fenologia -l'estudi dels canvis temporals en la naturalesa, com l'època de la floració o de la caiguda del full- es manifesta en el mateix sentit. "S'ha disparat el nombre de nits tropicals [per sobre dels 20ºC], han descendit notablement els dies de gelada i els terres estan perdent humitat", prossegueix.

Brunet insisteix en la part preocupant d'aquestes tendències. "Sempre hi ha hagut canvis de clima, és cert, però ¿en quina escala de temps s'han produït? A l'edat mitjana, per exemple, també es va viure un període càlid, però no són comparables ni l'augment de la temperatura ni la velocitat del canvi. Molt probablement ens trobem en el moment més càlid des de fa 8.000 anys", explica.

Notícies relacionades

Al marge de la recuperació de les dades, Brunet també ha dedicat part de la seva feina a l'anàlisi dels comportaments més extrems, "esdeveniments rars", com el nombre de nits amb mínimes tropicals (per sobre de 20ºC) o la durada de les hores de calor.  Encara que possiblement sigui menys conegut, un dels fenòmens més notables dels últims anys, segons la professora de la URV, és la disminució anual del nombre de dies amb fred intens.

¿I què succeeix quan la família o els amics recalcitrants porten a col·lació els dies freds d'aquesta primavera? "A la família ja em coneixen i estan alliçonats -fa broma-, però amb els amics que diuen que el temps sempre ha canviat intento posar-los en context la situació. Aporto dades". Amb la seva saviesa, n'han d'acabar convençuts.

Radiografia

<span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;"><strong>Càrrec.</strong> Manola Brunet India (Carinyena, Saragossa, 1955) és professora de Climatologia del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, i directora del Centre de Canvi Climàtic de la mateixa universitat.</span>