Els primers 'Homo sapiens' van sortir d'Àfrica 60.000 anys abans del que es pensava

Els primers Homo sapiens, els homes anatòmicament moderns, es van aventurar a sortir del seu bressol africà almenys 60.000 anys abans del que es pensava, segons demostra l’extraordinària troballa en un jaciment israelià d’un maxil·lar al qual s’ha calculat una antiguitat d’entre 177.000 i 194.000 anys. «No canviem l’origen africà, sinó la cronologia», resumeix Carlos Lorenzo, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), a Tarragona, i coautor del treball.

El fòssil, corresponent a un individu adult i en un bon estat de conservació, encara amb nombroses dents, va aparèixer recentment a la cova de Misliya al costat d’eines de pedra i restes de fauna que permeten conèixer alguns detalls de la seva existència.

Els resultats de la investigació, encapçalada per Israel Hershkovits i altres científics de la Universitat de Tel Aviv, s’han publicat a la revista Science. Entre els firmants també destaquen investigadors de la Universitat Complutense de Madrid i del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (Cenieh), a Burgos.

L’equip ha aplicat tres tècniques diferents de datació per obtenir la cronologia dels materials trobats a Misliya. I la conclusió més sorprenent a què ha arribat és que l’antiguitat resultant, els citats 177.000-194.000 anys, és tan gran o gairebé tan gran com les restes trobades d’Homo sapiens més antigues conegudes fins ara, procedents de dos jaciments d’Etiòpia.

«Això demostra la velocitat amb què els nostres avantpassats van sortir de l’Àfrica», recorda Lorenzo. Només que els teus fills s’instal·lin a 10 quilòmetres d’on tu vius, al llarg de mil generacions arribes molt lluny, posa com a exemple l’investigador. «La gent es movia a la recerca de territoris amb recursos, generació a generació. No eren precisament viatgers moderns que coneixien el seu destí final».

Diverses migracions

L’especialista de l’IPHES insisteix que una migració tan primerenca no significa en absolut que no n’hi hagués amb posterioritat, fins i tot molt més nodrides. De fet, la informació disponible actualment suggereix que els hereus d’aquests precursors o no van tenir tanta pressa o el seu èxit demogràfic no va ser total. Les restes més antigues d’Homo sapiens localitzades a la Xina són de fa 90.000 anys, mentre que a Europa no arriben fins fa 45.000.

Com recorda Lorenzo, els homes que van arribar al Pròxim Orient es van trobar allà amb poblacions de neandertals que van poder funcionar com a fre en l’expansió fins a dates més modernes. Això sí, també està confirmat que hi va haver una certa hibridació.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

«La regió del Pròxim Orient representa un important corredor per a les migracions d’homínids durant el plistocè i ha sigut ocupada en diferents moments per humans moderns, neandertals i fins i tot per espècies humanes anteriors –segons descriuen els científics–. El descobriment de Misliya obre la possibilitat que hi hagués una substitució demogràfica o una barreja genètica entre humans moderns i altres poblacions locals molt abans del que es pensava».

Amb l’objectiu de determinar a quina espècie pertanyia el fòssil trobat a Misliya es van aplicar diverses tècniques, des de l’estudi antropològic clàssic de la mandíbula i les dents, fins a tomografies per estudiar l’anatomia interna i models virtuals en 3D. La comparació amb altres fòssils d’homínids mostra «que el fòssil correspon inequívocament a un dels primers representants d’Homo sapiens», conclou. «Encara que només disposem de la mandíbula i les dents, la diferència amb els neandertals és clara».