Comença una nova era de l'astronomia

El 17 d'agost, 72 observatoris en tot el món van detectar una conjunció única de senyals còsmics: ones gravitacionals i lluminoses provinents d'un mateix esdeveniment, el xoc de dues estrelles de neutrons (els objectes més densos de l'univers). L'observació -els resultats s'han presentat aquest dilluns- ha demostrat que en aquests xocs s'originen els elements de la taula periòdica més pesants que el ferro, entre els quals hi ha el plom, l'or i el platí, per exemple.

La troballa obre la porta a l'"astronomia de multimissatgers": una nova manera d'observar el cel basada a combinar informació lluminosa amb altres senyals, com les ones gravitacionals, que són subtils pertorbacions de l'espai-temps que es van detectar per primera vegada el 2015 -un descobriment que va merèixer el premi Nobel de física del 2017.

La nova observació s'ha donat a conèixer oficialment avui, encara que EL PERIÓDICO ja ho va preanunciar basant-se en rumors que corrien entre els científics. “És una nova fita revolucionària", afirma Alicia Sintes, responsable del grup de la Universitat de les Illes Balears que va participar en la troballa. Aquesta tarda s'han donat a conèixer diversos articles científics inspirats en l'observació, set a la revista 'Nature'.

Xoc afortunat

El xoc -els senyals van arribar a la Terra a l'agost- es va produir fa 130 milions d'anys en una galàxia de la constel·lació de l'Hidra. Que s'emplaça a 40 megaparsec (130 milions d'anys llum) de la Terra, una distància enorme a escala humana, però suficient perquè observatoris de tot el món poguessin detectar la llum emesa. "La naturalesa ha sigut extremadament benèvola amb nosaltres", comenta Sintes.

El primer va ser el telescopi espacial 'Fermi', que al voltant de les 14.41 va captar una eclosió de raigs gamma. Gairebé a la vegada, el detector d'ones gravitacionals Ligo, als EUA, va alertar d'"un senyal d'uns 100 segons: espectacular, el més intens mai detectat", relata Sintes, que participa en Ligo. Al cap d'una mitja hora, Virgo, el detector europeu d'ones gravitacionals, va confirmar l'esdeveniment. En les hores successives, desenes de telescopis i satèl·lits de tot el món van mesurar els diversos components de la radiació electromagnètica emesa per l'esdeveniment.

La troballa és de rècord. "És la cinquena detecció d'ones gravitacionals, però la primera vegada que es detecta la seva emissió per estrelles de neutrons i no per forats negres. És la primera parella d'estrelles de neutrons detectada fora de la nostra galàxia. És la primera mesura purament gravitacional de la constant de Hubble, el paràmetre que mesura l'expansió de l'Univers…", desgrana Toni Font, responsable del grup de la Universitat de València que participa en Virgo.

Kilonova

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

A més, és la primera observació d'una kilonova, el fenomen pel qual es generen els elements de la taula periòdica més pesants que el ferro. “Fins ara només hi havia models teòrics", explica Font. Però alguns dels observatoris han detectat materials recentment sintetitzats, incloent-hi or i platí.

De tota manera, el més rellevant és que a partir d'ara la combinació d'ones gravitacionals i llum proporcionarà una quantitat descomunal d'informació sobre l'Univers, segons els experts. Per exemple, s'espera que aquesta observació i altres de semblants que es produeixin en un futur ajudin a desentranyar en quin estat es troba la matèria dins de les estrelles de neutrons, els objectes més densos de l'Univers. "Aquest serà un dels esdeveniments astrofísics més estudiats de la història", afegeix Sintes.