FUNDACIÓ DONES PER L'ÀFRICA

Africanes excel·lents

Un programa porta 16 investigadores africanes a centres científics espanyols

Les expertes estudien els reptes alimentaris, energètics i de salut del continent

zentauroepp39375594 castelldefels 20 07 2017 sociedad nobanathi wendy maxakato e170722153942

zentauroepp39375594 castelldefels 20 07 2017 sociedad nobanathi wendy maxakato e170722153942 / RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

El fals tomàquet (Solanum aethiopicum) creix en una infinitat d’horts a l’Àfrica. Aporta nutrients i ingressos en un continent castigat per la fam i la pobresa. Està, però, infrautilitzat: és impossible comprar-ne les llavors i no hi ha forma de seleccionar-ne les variants més productives.

L’agrònoma ugandesa Elizabeth Kizito pretén esprémer tots els recursos que el vegetal pot aportar a l’Àfrica. Amb aquest objectiu, es va desplaçar fa un mes al Centre de Regulació Genòmica (CRG), ubicat a Barcelona.  

Kizito és una de les 16 investigadores africanes que des del 2014 han gaudit d’un suport de la Fundació Dones per l’Àfrica, per fer estades de sis mesos en centres espanyols. «Quan vam plantejar el programa, ningú creia que hi havia investigació d’alt nivell a l’Àfrica. Vam dir: ¡ara sabreu el que és bo!», explica Anna Fumarola, coordinadora del projecte d’aquesta fundació, creada el 2012 per l’exvicepresidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega, amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament del continent recolzant-ne les dones.

«Fins ara, hem portat a terme la selecció de les millors variants del Solanum de forma visual, però aquest sistema és limitat», explica Kizito. En la seva estada, pretén buscar en l’ADN de la planta trets associats amb la resistència i la productivitat. L’objectiu és escollir-ne les millors llavors.

PRESSIÓ SOCIAL

No gaires dones arriben al nivell acadèmic de Kizito a Uganda. «Encara que l’educació sigui gratuïta, la pressió social i la distància de les escoles fan que moltes noies en surtin», explica. De les que arriben a llicenciar-se, moltes renuncien a investigar per dedicar-se a la família.

«A Sud-àfrica, la gent creu que les dones no poden ser bones científiques. Jo sempre vaig voler provar que s’equivoquen», afirma la química sud-africana Nobanathi Wendy Maxakato, que treballa des del juny a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Castelldefels, en el marc del mateix programa.

L’explosió demogràfica de Sud-àfrica exposa aquest país a un creixement de demanda energètica del 48% fins al 2040. Una font alternativa al carbó i al petroli és l’alcohol derivat de les plantes, que es converteix en electricitat en cel·les de combustible. Les reaccions d’aquests dispositius necessiten com a catalitzador el caríssim platí. Maxacato està treballant amb materials d’última generació, els nanopunts de carboni, per fabricar catalitzadors més barats.

FUGA DE CERVELLS

«Centrar-se en dones excel·lents és important, per evitar que es desanimin i abandonin», afirma Alice Ochanda, responsable del programa de gènere i ciència de l’oficina de l’Àfrica de l’Est de la UNESCO. «La matriculació en disciplines científiques baixa i la canonada per la qual les dones arriben a la ciència està foradada», afirma.

La mentalitat patriarcal i la falta de models i estratègies de conciliació allunyen les dones de la ciència i alimenten la fuga de cervells. Aquesta experta creu que el moment realment crític és l’institut. Fumarola explica que el seu programa se centra en investigadores sènior perquè vol evitar la fuga de cervells i garantir que el coneixement adquirit a Espanya es transfereixi als equips de les científiques a l’Àfrica.

«Podré aplicar [a Nigèria] part del que he après aquí i demanar ajuda si en necessito: aquesta és una experiència per a tota la vida», confirma la investigadora biomèdica nigeriana Yemisi Adesiji, que està de visita a l’Institut de Salut Carles III de Madrid des del mes de maig. Aquesta epidemiòloga està investigant en ratolins com la vacuna antituberculosi BCG protegeix d’altres malalties, com ara la leishmaniosi o el càncer de bufeta.

Kizito i Maxakato també esperen consolidar col·laboracions amb Espanya. «L’experiència és bidireccional: els centres receptors aprenen molt de la informació de primera mà d’aquestes investigadores: rebem cada vegada més peticions per part de centres [espanyols]», conclou Fumarola. H

 

 

Elizabeth Kizito / Universitat Cristiana d'Uganda

octora en Agronomia per la Universitat d’Uppsala (Suècia),  dirigeix el departament d’agricultura de la Universitat Cristiana d’Uganda. També és presidenta de la secció ugandesa de l’associació de dones universitàries. La seva investigació se centra en la genòmica del fals tomàquet, un vegetal ric en micronutrients, antioxidants i vitamines que té un gran potencial nutritiu i econòmic.

 

 

Nobanthi Maxakato / Universitat de Johannesburg (Sud-àfrica)

Notícies relacionades

Doctora en Química per la Universitat de Pretòria, Maxakato és investigadora a la Universitat de Johannesburg. La seva investigació se centra a trobar nous catalitzadors que facin les cel·les de combustibles més barates i eficients. Investiga materials d’última generació, basats en nanotecnologia, la tècnica que permet fabricar estructures de les escales de pocs centenars d’àtoms. 

 

 

Yemisi Adesiji / Universitat Politècnica Ladoke Akintola (Nigèria)

Investigadora al departament de microbiologia i parasitologia mèdica de la Universitat Politècnica Ladoke Akintola, a Osogbo. També és directora del departament de microbiologia veterinària de la Universitat d’Ilorin. La seva investigació se centra en les malalties d’origen animal o que es transmeten per mitjà dels aliments. S’ha interessat especialment en la vacuna de la tuberculosi.