Un projecte de 'resurrecció' de l'ur salvatge encara la seva recta final

 

El gran ur salvatge ('bos primigenius primigenius'), progenitor dels bovins europeus, extingit al segle XVII, ha arribat a un punt en què qualsevol marrada el pot portar directament a ressuscitar. El genetista italià Donato Matassino és directe: «Estem cada vegada més a prop de fer-lo tornar. Els últims exemplars s’hi assemblen molt», afirma.

    

Matassino és part d’un projecte europeu que des de l’any 2008 tira endavant la Taurus Foundation per intentar ressuscitar l’animal a Europa amb encreuaments controlats de diverses espècies que se’n consideren hereves i que, per tant, porten part dels seus gens. No es tracta d’un experiment de manipulació genètica, sinó un programa de selecció entre races domèstiques de toros i vaques actuals.

    

Els urs, immortalitzats en les pintures de les coves de Lascaux a França –que daten de fa entre 17.000 i 18.600 anys– i admirats fins i tot pel general romà Juli Cèsar, eren uns megaherbívors que van arribar des de l’Àsia central a Europa fa 270.000 anys i es van estendre per tot el territori entre el sud d’Escandinàvia i el nord de l’Àfrica. Pesaven fins a 1.000 quilos, posseïen enormes banyes i feien dos metres d’altura, similar a un bisó, característiques que els permetien defensar-se amb agilitat i recórrer grans distàncies.

FUNCIÓ ECOLÒGICA

No obstant, la sobreexplotació humana els va portar progressivament cap a la desaparició, amb l’últim exemplar mort a Jaktorów, Polònia, el 1627. Un fet que, segons els genetistes conservacionistes, va ser un greu perjudici per als ecosistemes europeus. «A diferència dels seus descendents, el seu impacte sobre el medi és menys agressiu perquè aquests animals no necessiten atencions i són capaços de mantenir-se per si mateixos», explica Ronald Goderie, director de la Taurus Foundation. La funció ecològica dels urs va ser precisament el que va motivar el Projecte Tauros, integrat per un equip d’arqueòlegs, historiadors, genetistes, experts en bovins i biòlegs moleculars.

  

 Finalment, la iniciativa comença a obtenir un cert èxit després que els científics optessin per una tècnica que en anglès es coneix com a 'back-breeding' i que consisteix a buscar el taxó extint a través d’encreuaments de races vivents, especialment les que es consideren més pròximes al desaparegut progenitor, com les espanyoles sayagüesa, limia i pajuna, la italiana maremmana primitiva, la portuguesa maronesa i la croata boskarin. El material genètic de l’extint ur prové, en canvi, d’ADN extret d’ossos de restes que estaven en museus.

    

«Actualment estem en la quarta generació d’encreuaments i, encara que es tracta d’un càlcul aproximat, la previsió és que per a l’any en 2025 tinguem l’exemplar definitiu, que no serà al 100% com l’ur però sí que serà molt semblant», diu Goderie. Els primers exemplars experimentals d’urs, uns 200, ja estan actualment als camps europeus, en concret a Espanya, Portugal, Croàcia, Romania, Bèlgica, Holanda i la República Txeca. Això va ser possible també gràcies a Rewilding Europe, un grup que busca recrear terrenys verges a Europa i de la col·laboració del qual naixeran noves cries d’ur entre els mesos de març i maig vinents. A més a més, la investigació va aparèixer l’any passat publicada en una prestigiosa revista de genètica, l’anglesa 'Heredity'.

    Això sí, encara hi ha feina pendent. «La dificultat més gran fins ara és la de les banyes, que encara s’han de perfeccionar», explica Matassino, a l’indicar que aquesta és la principal característica física de l’animal sobre la qual encara no hi ha resultats adequats. Un altre aspecte que també s’ha de millorar és el del caràcter dels urs experimentals que van néixer en el marc del projecte, que encara estan massa afectats per segles de domesticació.

  

 El problema, és clar, radica en el fet que el patrimoni genètic de l’ur s’ha recuperat de forma parcial, però no totalment. I, entre altres aspectes, les races de bovins utilitzades per als encreuament fa segles que viuen segons les regles de l’home. Això significa que un repte consisteix a desdomesticar els nous urs experimentals per acostar-los al caràcter original de l’animal salvatge.

    

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

En qualsevol cas, els animals originals no eren tan monstruosos com narren les cròniques històriques. Per exemple, Juli Cèsar, que a 'La guerra de les Gàl·lies' diu d’aquests animals que eren «una mica més petits que els elefants» i impossibles de «domesticar ni amansir». Una versió que espanta també els actuals detractors dels ressuscitadors d’animals, però que rebutgen aquests últims, insistint en el fet que els urs no són més perillosos que altres bovins de la seva mateixa espècie.

DIVISIÓ

Això, no obstant, no evita que els treballs hagin dividit la comunitat científica. N’hi ha que opinen que projectes com el de la Taurus Foundation estan destinats a fracassar, com van demostrar els bovins de Heck, realitzats a Alemanya entre 1920 i 1930 i que no van aconseguir assemblar-se a l’extint ur. També n’hi ha altres, com el grup d’Uruz Project, que està tirant endavant experiments similars, i com la famosa genetista Beth Shapiro, que creu que ressuscitar espècies extintes és «excitant i aterridor al mateix temps», segons va dir a la web de l’Institut Smithsonian.