Bacteris contra el plàstic

El bacteri Pseudomones putida és un microorganisme de gran interès científic i industrial pel seu enorme potencial per degradar plàstics i per la facilitat per modificar-lo mitjançant les noves tècniques de la biologia sintètica. Al laboratori de Víctor de Lorenzo al Centre Nacional de Biotecnologia (CNB), a Madrid, els científics intenten editar el genoma de P. putida amb el propòsit de convertir-lo en un autèntic reciclador: «El que m'agradaria en un futur pròxim és poder anar a un abocador de plàstic, inocular-hi un bany de bacteris i, al cap d'un any, tornar a aquell mateix indret i observar que ja no hi ha els plàstics», relata l'investigador del CSIC. De Lorenzo, que dirigeix el departament de Biologia de Sistemes al CNB, té diverses línies de treball en aquest sentit, tot i que en ambients controlats. «Però això no és impossible», assegura.

Els investigadors del CNB treballen actualment amb PET (tereftalat de polietilè), l'omnipresent plàstic de les ampolles lleugeres d'aigua, que «és el més fàcil de desfer», diu De Lorenzo, que la setmana passada va participar a Barcelona en el fòrum científic B-Debate, auspiciat per Biocat i La Caixa.

«Ja hi ha bacteris que són perfectament capaços de descompondre aquests polímers en monòmers més petits, però no produeixen res d'interessant. Simplement s'engreixen», prossegueix el biòleg. El projecte del CNB, en col·laboració amb altres instituts europeus, passa per modificar el P. putida perquè sigui capaç d'atacar el plàstic, descompondre'l i pair-lo fins a transformar-lo en un altre polímer anomenat alcanoat. «Un bacteri normal utilitzaria aquest recurs per créixer -insisteix-. El que volem nosaltres és que el converteixi en un plàstic biodegradable amb interès comercial. Així li donaríem un valor».

DEMANDA / De Lorenzo explica que aquesta classe de productes estan molt sol·licitats perquè segueixen conservant les inigualables propietats del plàstic, però no tenen els problemes dels derivats del petroli. «Els podríem utilitzar per crear sutures -cita com a exemple-. Els bacteris són com un petit robot amb el seu software i el seu hardware que pots anar manipulant».

«Quan es va començar a parlar d'aquestes coses només interessava el motiu ambiental, poder netejar ambients contaminats, però avui en dia la filosofia és diferent. Veurem si el podem reaprofitar i li donem valor. Amb l'equació econòmica surt tot més favorable», comenta.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

El biòleg del CNB explica que estan començant amb el PET per la facilitat amb la qual es degrada, però que la possibilitat de modificar bacteris ha obert un camp enorme. «Recentment s'han descobert en una illa del Pacífic uns cucs que al tracte intestinal hi tenen uns bacteris que degraden el polietilè», afirma. A diferència del petroli, que a curt termini acaba sent absorbit per microorganismes naturals, els plàstics poden durar uns quants segles. «El problema amb el petroli no és tan greu -diu-. A mi em preocupa més, per exemple, què s'ha de fer amb els compostos antiinflamables que porten infinitat de productes. No es poden destruir i acaben a tot arreu».

ALIATS / «Els bacteris s'associen a malalties, però el cert és que són l'única alternativa en aquests casos. Ells poden acabar amb molècules creades per l'home que la naturalesa no pot degradar». De Lorenzo descarta que hi pogués haver alguna mena de descontrol dels bacteris perquè, entre altres aspectes, quan els devoradores de plàstic es queden sense aliment deixen de créixer. «Els treballs s'han d'analitzar en profunditat i avaluar-ne els riscos, per descomptat, però quan parlem de problemes ètics de la biologia sintètica crec que no ens referim a bacteris», considera. De Lorenzo es refereix a la possibilitat d'editar el genoma dels embrions sorgida després del desenvolupament de Crispr-Cas9 i altres tècniques de bioenginyeria. «Tot això s'ha de debatre».