Un campament paleolític

un camp d'avellaners a prop del poble de Vimbo-dí, avui un lloc allunyat dels sorolls del món, va ser ocupat amb profusió per les poblacions nòmades que fa entre 13.000 i 15.000 anys vivien a cavall de les planes de la Conca de Barberà i les muntanyes de Prades. Bandes de caçadors-recol·lectors de fins a 30 o 40 individus, amb vells i nens, freqüentaven la zona per aprofitar els seus atractius recursos, com ara els omnipresents conills i les cabres, i per buscar-hi refugi en el que devia ser un abric rocós, una cavitat orientada al sud i pròxima al riu Milans, un afluent del Francolí. D'aquelles ocupacions paleolítiques n'ha quedat per a la posteritat un llegat en forma de fòssils de gran valor que a poc a poc veuen la llum gràcies als treballs d'un equip de l'Institut de Paleoecologia Humana de Tarragona (IPHES).

Encara que al jaciment del Molí de Salt s'hi treballa des de fa 16 anys, l'última campanya d'excavacions, que va acabar a començament de mes, ha sigut particularment fecunda, explica el seu director, Manuel Vaquero. Hi han aparegut 5.000 restes, la majoria peces de sílex tallades per a usos quotidians com caçar i escorxar, però també ossos polits, petxines foradades que van fer servir de penjolls i fins i tot algunes grans pedres amb gravats, amb un estil «que recorda el de les famoses coves del Cantàbric o el sud de França», afirma l'investigador de l'IPHES. Aquests còdols de calcària perforats amb eines per crear figures fan del Molí de Salt un jaciment d'altíssim valor, destaca el seu director. «Des del 2001 s'hi han trobat 15 pedres amb representacions d'animals i també una figura humana, cosa estranya en el món paleolític».

TOCAR LA BASE / La zona d'excavació ocupa 70 metres quadrats -protegits de la pluja amb senzills tendals- i té una antiguitat d'entre 13.000 i 15.000 anys. Hi ha un metre i mig de farciment de sediments i «cap nivell és estèril», explica  Vaquero. Això vol dir que el Molí de Salt «va ser ocupat sistemàticament durant 2.000 o 3.000 anys». «Ja som a prop de la part basal, de la roca, i per això difícilment apareixeran restes més antigues», prossegueix el director. A l'aprofundir hi afloren lògicament substrats més antics. «Els registres que ara treballem estan molt ben conservats, amb moltes evidències de fogueres i capes de cendra», prossegueix.

En aquell temps, acabada de finalitzar l'última glaciació, el temps era més fred que avui en dia. El paisatge estava dominat per pinasses, «una espècie de pi que ara veiem en comarques més fredes, com el Solsonès», comenta el paleontòleg. A mesura que es retrocedeix en el temps van apareixent restes d'animals de mida més gran i els conills dels estrats superficials cedeixen part del protagonisme a cérvols, cabres i fins i tot alguns toros i senglars.

Els investigadors de l'IPHES treballen a la part frontal de l'antic abric, però Vaquero considera que tota la plana que s'estén al seu davant va tenir algun grau d'ocupació. «No cal dir que en aquella època hi havia molt poca gent, però sembla que aquesta zona la van fer servir més d'un grup». A vegades uns dies, a vegades unes quantes setmanes. Fins i tot en diferents èpoques de l'any. Possiblement, els caçadors-recol·lectors que visitaven la zona construïen campaments amb precàries cabanyes de branques. Allà, les famílies es dedicaven a activitats quotidianes com treballar les pells, processar la carn, cuinar i fabricar eines per caçar.

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

PECES REAPROFITADES / S'hi han trobat varietats de sílex que procedeixen d'Ulldemolins, que està a 40 quilòmetres. Això indica que recollien les eines a les millors zones i després les transportaven. Com a fet curiós, els investigadors han documentat peces de sílex que van ser reaprofitades, utilitzades en èpoques diferents. Pel que fa a les petxines, Vaquero considera que hi devia haver alguna mena de relació amb gent de la costa perquè el mar està a 45 quilòmetres.

Els investigadors volen ampliar l'àrea d'excavació en pròximes campanyes, avançant cap a la zona del riu, però les possibilitats de convertir la zona en un museu a l'aire lliure amb indicacions o la construcció d'un museu a Vimbodí són projectes que hauran d'esperar perquè «necessiten una inversió que no és fàcil d'aconseguir i després un personal que s'encarregui de conservar-ho», assumeix. L'investigador de l'IPHES considera que tota la comarca podria ser rica en jaciments d'època similar. «El problema el tenim en el període comprès entre fa 40.000 i 15.000 anys. No hi ha res. O encara no ho hem trobat i hem de treballar més, o bé han desaparegut per sempre», conclou.