El Tourmalet: que tot l’any sigui juliol als Alps

Passejar en una jornada de descans del Tour per una localitat com Châtel significa descobrir un món encantat al voltant de la carrera. Així com a Copenhaguen es venien com xurros els mallots grocs oficials –més de 60 euros la broma–, als Alps el que predomina és comprar-se la samarreta rèplica del jersei a llunes vermelles, el que distingeix el millor escalador de la prova. Al ser samarreta surt molt més barata i no arriba als 30 euros. Però és que es veuen per tot arreu, i molts amb la gorreta ciclista de tota la vida, la que ara ja està en desús des que tots els corredors porten casc. I allà veus els turistes del ciclisme perfectament uniformats amb un jersei i una gorra blancs i aquestes llunes vermelles com si els hagués sortit taques a l’uniforme.

El guanyador del Tour de 1980

Fins i tot ja no sorprèn que un grup de neerlandesos hagin llogat un apartament i hagin penjat a la terrassa una enorme pancarta amb un nom i un cognom: Joop Zoetemelk, el vencedor del Tour de 1980, ara amb 75 anys. Des d’aleshores, cap corredor d’aquesta nacionalitat ha arribat de groc a París, i no sembla que Mathieu van der Poel, el més brillant entre els representants dels Països Baixos, ho faci alguna vegada, tot i que continuï tenint números per vestir la peça els primers dies sempre que no arribi fora de forma després de disputar el Giro, com està passant aquest any.

¿I de l’espectacle de milers de cicloturistes inundant les carreteres? ¿Sabien que s’organitzen excursions des de països com els Estats Units i Austràlia per recórrer en bici els paratges dels Alps? Es fa coincidint amb el Tour, tot i que el recorregut es faci el dia abans o el dia després del combat entre professionals. Sempre es troba algun excorredor que es converteix en alguna cosa així com el guia del grup que aprofita per explicar-los batalletes del passat.

Una festa

Els Alps són una festa. Els restaurants s’omplen. I no vagis a primera hora de la tarda a un supermercat, com ha passat aquest dilluns a Châtel, perquè les prestatgeries estan tan buides com si s’anunciessin restriccions d’aliments. Els cicloturistes han arrasat amb gairebé tot el menjar preparat i la beguda freda.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Els que estan més en forma s’uneixen al pilot d’algun equip professional. ¿Sabien que no està prohibit pedalar junt amb els corredors del Tour quan s’entrenen el dia de descans? Això sí, cal portar piles carregades a les cames, perquè ells, tot i que circulin aparentment de passeig, van molt i molt ràpid. Així doncs, en un matí de descans de la volta francesa als Alps és fàcil veure els corredors del Tour seguits per cicloturistes avançats que volen compartir-hi uns quilòmetres de carretera.

¿Cal parlar dels embussos? És inevitable, aquest sofriment. No hi ha autopistes ni carreteres amb dos carrils i tanta gent no hi cap, sobretot quan les autocaravanes alenteixen la marxa. Aquest és un altre tema, perquè n’hi ha milers –però milers, i un encara queda curt– que arriben de tot arreu i a les quals se’ls permet aquests dies de Tour aparcar als prats i al costat de la carretera, perquè no hi ha prou espai als càmpings oficials per acollir-les. Als Alps tot l’any hauria de ser juliol.