El Tourmalet

Un ciclisme espanyol sense classe mitjana

Falten corredors per estirar el gran grup i sobretot per aconseguir triomfs d’etapa

Un ciclisme espanyol sense classe mitjana

LA VUELTA / PHOTOGOMEZ SPORT

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

¿Què és la classe mitjana en el ciclisme? Són aquells corredors imprescindibles perquè estiren, com diuen els ciclistes, el carro. Els que són capaços també, si és necessari de baixar als cotxes auxiliars a buscar bidons. Són els corredors que es posen 25 quilòmetres com bojos, amb tots els corredors en fila índia a la seva estela. I són, sobretot, els qui deixen als líders en una etapa d’alta muntanya a pocs quilòmetres del cim, just quan els caps els diuen que llançaran l’atac.

Durant molts anys el ciclisme espanyol s’havia identificat per tenir una classe mitjana magnífica, de les millors del món. Eren corredors que brillaven al principal equip espanyol. Eren ciclistes admirats, fitxats pels grans conjunts de la competència. I eren, sobretot, especialistes a guanyar etapes, a colar-se en una escapada i fins i tot, si es donava el cas, liderar l’equip en una clàssica i en una petita ronda per etapes.

Alguns exemples

Hi ha magnífics ciclistes retirats aquests últims anys, admirats membres de la classe mitjana mundial. Venen de seguida els noms de Juan Antonio Flecha, ja retirat, o Mikel Nieve, que tot i que continua en actiu, corre lluny d’aquesta esplendor que el va portar a ser fitxat per l’Sky. I a la classe mitjana actual hi ha Jonathan Castroviejo, a l’Ineos, o Pello Bilbao, al Bahrain i els germans Izagirre, Ion i Gorka. Però, en general, el ciclisme espanyol s’està quedant sense aquesta classe mitjana. I, en particular, el Movistar, ha perdut bona part d’aquesta classe mitjana que necessiten ciclistes com Enric Mas, Superman López i evidentment Alejandro Valverde.

Notícies relacionades

I és aquí on estranya que Marc Soler, que es reconvertirà en gregari al fitxar per l’UEA i posar-se a les ordres de Tadej Pogacar en l’afany del prodigi eslovè per guanyar un tercer Tour consecutiu, hagi preferit anar-se’n de domèstic a un altre equip que quedar-se en una funció idèntica al Movistar, conscient que continuaria tenint oportunitats en moltes carreres i fins i tot el permís de buscar el triomf d’etapa, com el que va aconseguir l’any passat a la Vuelta, l’última victòria del conjunt de Telefónica en una carrera de tres setmanes, al marge del que passi fins al final de la ronda espanyola.

Moltes vegades per estirar el carro és necessari disposar d’aquesta gran classe mitjana que, en línies generals, ha perdut el ciclisme espanyol. Per això no s’aconsegueixen tampoc triomfs d’etapa; cap, fins ara, en les tres grans. I, en particular, amb prou feines s’omple de victòries el caseller del Movistar quan blocs potents, com el Deceuninck, l’UEA, l’Ineos, el Jumbo i el Bahrain, surten de la llista.