El Tourmalet

El Barraco, poble de titans

Final de la 15a etapa de la Vuelta, aquesta localitat avilesa va veure néixer Arroyo, Chava Jiménez, Carlos Sastre i la mare del futbolista Aubameyang

El Barraco, poble de titans

LA VUELTA / CHARLY LÓPEZ

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

El Barraco és, sens dubte, un poble de titans. Amb prou feines arriba als 2.000 habitants però podria passar per una de les localitats del planeta amb més nombre de figures esportives en relació amb el nombre de veïns. És terra de ciclistes i fins i tot compta El Barraco a les seves files amb un guanyador del Tour, Carlos Sastre, que va arribar de groc als Camps Elisis de París el 2008, després d’haver sorprès a tothom a Alpe d’Huez on va començar a sentenciar la carrera.

Sastre té el pavelló d’El Barraco al seu nom, aquest diumenge convertit en la sala de premsa de la Vuelta. ¡Ah! se m’oblidava, avui arriba la ronda espanyola a aquest petit enclavament d’Àvila, a 20 quilòmetres de la capital, unes carreteres per les quals sempre va entrenar Sastre, que va arribar al ciclisme animat pel seu pare, per Víctor, creador d’una de les millors escoles de ciclisme no només de Castella i Lleó, no només d’Espanya, sinó d’Europa. Els nens del poble pujaven a la bici, Víctor Sastre els convencia que era un joc; això al principi. Així els nanos s’animaven fins que es col·locaven un dorsal a l’esquena i fins que guanyaven el Tour. I això ja són paraules majors.

Arroyo va ser el primer

A punt va estar de guanyar el Tour un altre veí il·lustre d’El Barraco, Ángel Arroyo, culpable d’haver destrossat les migdiades de juliol cap al 1983, en una ronda francesa inoblidable. Arroyo i un nano de Segòvia, que es deia Pedro Delgado, però al qual es començava a conèixer com a Perico, no paraven ni un dia. De la mà del Reynolds, l’avantpassat del Movistar, van aclaparar i van castigar Laurent Fignon fins al punt que en algunes etapes d’aquell Tour, el ciclista de París va arribar a pensar que potser no arribava de groc a la seva ciutat natal.

Arroyo va ser un gran escalador en els 80 i fins i tot va poder guanyar la Vuelta del 1982 si no haguessin passat fets estranys. Ell va arribar vestit de groc a Madrid però dies després el van desqualificar per un positiu. Mai ha reconegut com just aquest càstig, en una Vuelta que oficialment va guanyar Marino Lejarreta, un altre gran ciclista de l’època, i a El Barraco consta Arroyo com a «mallot groc de la Vuelta 1982».

D’El Barraco també és David Navas, que va créixer com a gregari en el Banesto després de la retirada de Miguel Induráin; un altre més, entre els nens que es van fer ciclistes de la mà de Víctor Sastre.

El geni de la localitat

El Barraco va tenir un geni, un ciclista fora de sèrie, capaç de les gestes més inversemblants, un corredor que va voler córrer tan i tan ràpid que la vida se li va apagar amb 32 anys. Era el Chava, el Chava d’El Barraco, el corredor que va deixar una llegenda i la persona que en va crear una altra. Quan s’enfila la recta que porta aquest diumenge al centre del poble es descobreix un gran pòster amb la imatge de José María Jiménez. Escalador; atacava on li donava la gana i de vegades, de la forma més increïble, es quedava on cap figura s’hauria quedat. Nou etapes, totes de muntanya, va guanyar a la Vuelta, tot i que el Tour i el Giro se li van indigestar una mica més, tot i que el 1997 va arribar als Camps Elisis com el vuitè de la general. Va compartir equip amb Induráin i sempre a l’acabar les carreres tornava a El Barraco on l’esperaven com un heroi. La festa s’allargava sempre fins a la matinada. Sempre el Chava, sempre El Barraco.

Notícies relacionades

¡Ah! per si no fos prou El Barraco també ha realitzat una aportació al món del futbol. Pierre-Emerick Aubemeyang, davanter de l’Arsenal, porta gens d’aquesta localitat avilesa perquè va ser aquí on va néixer la seva mare, Margarita Crespo.

Per totes aquestes raons, en un viatge de cap a cap de les terres castellanes, si es descobreix una carretera, tampoc n’hi ha gaires, que condueixen a El Barraco val la pena acostar-s’hi, tot i que el bar de la família del Chava faci ja uns anys que està tancat.