El Tourmalet

La Vuelta, Almeria i un record a Xavi Tondo

El 2009, la ronda espanyola també va descansar en terres d’Almeria i va ser una jornada meravellosa per compartir entrenament amb el malaguanyat corredor català

La Vuelta, Almeria i un record a Xavi Tondo

LA VUELTA / CHARLY LÓPEZ

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

La Vuelta a Espanya de 2009 també va descansar a Almeria, com aquest any. I, igual que aquest any, els corredors van voler sortir a entrenar –està prohibit reposar totalment un dia sense competició– en la ruta que porta cap al cap de Gata: una mica de turisme i uns quilòmetres per a les cames.

A diferència d’aquest dilluns, el 2009 va fer sol i calor, però sense el vent de ponent que, si hi hagués hagut el combat d’una etapa, hauria servit com a pretext per formar un «ventall» i tallar el pilot en petits grups, uns a la caça dels altres.

Vermella és Espanya

La Vuelta de 2009 va ser la que va guanyar Alejandro Valverde, l’últim corredor que va arribar a Madrid vestit amb el que llavors es denominava jersei or, abans que el vermell el substituís per allò de «vermella és Espanya» en qualsevol dels esports.

Però hi va haver un corredor que va fer un pla diferent de la resta dels seus companys d’equip. Va ser Xavi Tondo, el sempre recordat ciclista de Valls que va trobar la mort de la forma més absurda en un garatge de Sierra Nevada el 2011, quan era corredor del Movistar i es disposava a provar sort al Tour amb el conjunt telefònic.

Un home sensacional

Tondo era un home sensacional. Odiava el dopatge i no entenia per què els companys de pilot volien embrutar aquest esport amb pràctiques que deplorava. Fins i tot una vegada, encara que no li va agradar gaire fer-ho públic, va col·laborar amb els Mossos d’Esquadra per desarticular una trama de dopatge en els anys que van seguir a operacions tan conegudes com la Port, que va posar el ciclisme potes enlaire.

Tondo el 2009 era ciclista de l’equip d’Andalusia i encara va haver de passar per les files del Cervélo abans de fitxar pel Movistar. Ell, en aquella jornada de descans, va voler sortir a entrenar però de manera diferent: va preferir acompanyar el seu amic Miguel Ángel Iglesias, l’etern pentacampió de les metes volants de la Vuelta, i els seus amics; un viatge en bici, a ritme cicloturista, d’Almeria al cap de Gata. No s’ho van voler perdre Pedro Delgado, ni Juan Martínez Oliver –que havia sigut l’estrella ciclista d’Almeria–, ni un parell de col·legues de la seva penya ciclista. I va voler l’atzar que aquest periodista, en uns anys en què s’emportava la bici a les carreres ciclistes, també fos convidat a aquesta excursió a pedals.

Les velles batalles

Notícies relacionades

Tondo no només necessitava exercitar els músculs de les cames, sinó desconnectar, sentir-se animat sobre la bici, però lluny dels focus de la Vuelta, i sobretot aprofitar el dia escoltant les velles batalles que explicaven Periquito, Iglesias i Martínez Oliver, contemporanis en l’època en la qual el corredor de Segòvia, avui comentarista de TVE, era l’estrella d’aquest esport.

La sortida en bici va ser fantàstica. Van buscar la ruta cap al mar, vorejant l’aeroport, entre els clàssics hivernacles que semblen llacs si es contemplen des del cel, cap a El Alquián i Retamar abans de dirigir-se a la carretera paral·lela al mar que porta fins al far de Gata. Aquest periodista, anys després, podrà explicar una anècdota. Poc després de transitar per aquesta bellíssima ruta pel Mediterrani, va posar una excusa: havia de tornar a l’hotel a escriure, que se li feia tard. Totalment incert. Va aparèixer aquest subjecte a qui Delgado denomina el ‘Tío del mazo’ i va preferir fer marxa enrere per la càrrega d’energia que portaven Tondo i exciclistes que havien guanyat el Tour, alguna etapa del Tour o que havien sigut el terror de les metes volants de la Vuelta. Tondo sempre serà als nostres cors.