Aquella Vuelta de 1991

Melcior Mauri va ser el guanyador, el corredor català que va derrotar ni més ni menys que Miguel Induráin. Corria el més ràpid a les contrarellotges i el corredor navarrès va haver de cobrir-se de paciència per guanyar un parell de mesos més tard el primer dels seus cinc Tours. En aquella època la ronda espanyola es disputava des de mitjans d’abril a principis de maig i podien donar-se situacions com la que va tenir lloc el 1991: va caure una tremenda nevada al Pirineu i va haver de suspendre’s l’etapa que sortia d’Andorra i acabava a Vielha, la principal d’aquella edició.

Sense autobusos

Arribar a Mèrida, la capital extremenya, era tota una odissea, tot i que tampoc és que ara hagi millorat molt la situació. Cap equip utilitzava els autobusos. Els corredors es desplaçaven a la sortida en els cotxes auxiliars dels seus equips i esperaven el torn per partir asseguts als vehicles i amb les cames penjades de les finestretes. També es formaven autèntiques tertúlies, tots els ciclistes eren amics fins que es desenterrava la destral i començava el combat per l’etapa.

Hi havia gairebé més hostesses (mai es va saber realment la funció que realitzaven) que ciclistes; massa dones anuncis, una cosa que ja ha passat a millor vida en uns temps que afortunadament canvien a millor.

L’espectacle radiofònic

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

L’espectacle era José María García. ¡Pobre del col·laborador de la seva emissora que perdés una entrevista amb un protagonista del dia! Eren tan llargs els butlletins horaris que pràcticament l’etapa es retransmetia en directe des del principi al final. I ningú volia perdre’s les esbroncades amb José Ramón de la Morena i la competència entre totes les cadenes radiofòniques que omplien el cel de la Vuelta d’helicòpters com si estiguessin rodant l’escena més famosa d’‘Apocalipsis Now’.

A ningú se li havia ocorregut encara oferir un apartament amb finalitat turística i els hostalatges rurals encara no estaven de moda, per la qual cosa moltes nits calia dormir a modestíssims i vells hotels o en hostals de carretera. Per les finestres de les habitacions dels corredors penjaven les peces de competició eixugant-se. Feien la bugada cada dia al lavabo perquè tampoc es viatjava amb camions mecànics amb rentadores. Fa 30 anys tot era més rudimentari, però també més pròxim.