El Tourmalet

Pello Bilbao, el ciclista que mai falla

Pello Bilbao, el ciclista que mai falla

EFE / CHIRSTOPHE PETIT-TESSON

  • Novè de la general del Tour, el corredor biscaí està fent una temporada molt regular.

  • En el Giro es va haver de sacrificar i va ser el principal recolzament de Damiano Caruso, que va acabar segon per darrere d’Egan Bernal.

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

Pello Bilbao és un ciclista que sempre ha arribat als seus èxits esportius lluny del primer pla mediàtic. Però a les persones que el coneixen i que el volen no els importa el detall. A Tarragona, Juan Bilbao, de la família, de Gernika, com ell, no mira el que fan els altres, només està pendent del que aconsegueix Pello, de com ha acabat l’etapa, de com ha ajudat els líders, quan es dona el cas, en l’últim Giro, sense anar més lluny, o de com ha intentat atacar, tal com va fer dimecres durant l’ascensió al Col del Portet.

Hi ha ciclistes que des de petits creixen per ser estrelles del pilot; en ocasions, l’encerten, guanyen carreres i en d’altres es queden al camí. Però n’hi ha d’altres que han de guanyar-se els galons a base de constància, cop a cop, pedalada a pedalada, per créixer a poc a poc i convertir-se en molts casos en cap de files i al corredor de l’equip que aspira a un lloc d’honor en una classificació general; en aquest cas el Tour. I aquí és on entra Bilbao, ara novè del Tour, perquè es cregui o no, acabar entre els deu primers la ronda francesa té mèrit, però en aquesta Grande Boucle molt més veient com s’ha rodat des que va sortir de Brest, sobretot durant la primera setmana. I després tots patint, més que disfrutant, a l’estela de Tadej Pogacar.

En forma

Bilbao potser és un dels corredors espanyols que més en forma s’han mostrat, possiblement el més regular aquesta temporada. Va guanyar una etapa i va acabar en segona posició en el Tour dels Alps. A la Itzulia, en la carrera del seu estimat Euskadi, va perdre una etapa a l’esprint amb Ion Izagirre i en el Giro, on va acudir inicialment per ajudar el seu amic Mikel Landa, va acabar treballant per a Damiano Caruso, com el seu més ferm recolzament, en el sorprenent segon lloc que el corredor italià va aconseguir per darrere d’Egan Bernal.

Notícies relacionades

Des de dissabte passat Bilbao està tremendament enfadat perquè, a part del Tour, corria a França pensant en els Jocs. Creia que la seva regularitat, la seva bona actuació en el Giro i el fet de ser aquí, a la Grande Boucle, el segon corredor espanyol més ben col·locat, per darrere d’Enric Mas, li donaria un lloc fix en el quintet que acudeix a la cita olímpica de Tòquio. No obstant, el seleccionador, Pascual Momparler, li va trucar per telèfon per comunicar-li que no formava part de la selecció olímpica.

Bilbao és dels corredors que es mouen correctament a qualsevol terreny: escala, contrarellotge i si ha de treballar de gregari ho fa sense que li caiguin els anells. L’any passat, durant diverses etapes, va ocupar la segona plaça provisional en el Giro, on es va apuntar a última hora després de córrer el Tour, a l’atapeït calendari ciclista que va desplaçar les tres grans entre el final de l’estiu i la tardor.