El Tourmalet

Tour de França: Nîmes, la ciutat massa alegre

La gent es va llançar al carrer mentre la ronda francesa dormia, amb música, amb festa... potser excessiva

Tour de França: Nîmes, la ciutat massa alegre

LE TOUR

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

El 17 d’agost del 2017 Nîmes estava aparentment tranquil·la. La Vuelta a Espanya, que partia des d’aquesta ciutat francesa, havia muntat la ‘permanent’, que igual com el Tour és el lloc on s’instal·len les oficines ambulants de la carrera, davant de les famoses Arenas. Allà era el lloc on calia acreditar-se i registrar el cotxe. Al sortir es va produir una situació estranya: un grup de militars a pas lleuger va començar a envoltar el famós monument de la ciutat. La pregunta: ¿què ha passat? va tenir desgraciadament una resposta gairebé immediata quan les alertes del mòbil informaven d’un espantós atemptat a la Rambla de Barcelona.

Nîmes, segurament, havia rebut l’alarma internacional i de seguida amb els preparatius de la ronda espanyola i desenes de turistes es va preparar per si la barbàrie anava molt més enllà de la capital catalana.

Ciutat fortificada el 2017

La sortida de la ronda espanyola, que va discórrer tranquil·la malgrat un ensurt a l’estació del TGV, va fortificar a Nîmes però, afortunadament, la prova ciclista va transcórrer tranquil·la i sense novetat.

Dos anys després va tornar el Tour amb un dia de calor com feia temps que no es recordava. La temperatura no va baixar dels 40 graus i en la ruta ciclista semblava que l’asfalt es fonia al contacte amb els tubulars de la bici.

Nîmes va acollir dijous a la nit el Tour amb un ambient tan festiu, potser excessivament, que fins i tot semblava que mai s’havia patit una pandèmia, que el món continuava girant igual de tranquil com ho havia fet fins a la primavera amarga del 2020 i lluny de qualsevol mesura de seguretat i, per descomptat, sense cap distància social.

Terrasses plenes

Notícies relacionades

Els petits carrers del nucli antic, amb desenes i desenes de terrasses plenes, eren un tumult de gent. Ningú sense mascareta, tot col·lapsat, sense poder gairebé circular a peu. Tots feliços, tots rient, tots encantats d’una nit fabulosa i alegre gràcies a la cervesa i al vi. Sonava la música al carrer i ja estaven tallades les avingudes per on havia de sortir aquest divendres la 13a etapa del Tour.

Però sincerament, feia por, molta gent, poca distància, molta felicitat i no sé si una mica d’inconsciència general. Fins i tot la televisió francesa recorda aquest divendres que és possible vacunar-se si qualsevol persona encara no immunitzada s’acosta a les sortides o arribades del Tour. És gratis i no és necessari si més no estar acreditat. Els bombers fins i tot entreguen el passaport de vacunació, el mateix que s’estén a Espanya, amb la dosi rebuda. El Tour segueix, les ciutats vibren... però una mica de tranquil·litat tampoc vindria malament quan la pandèmia encara continua latent.