Un Tour de França a Provença

Però, tot i que circulin concentrats, pendents del que els correspon, vigilant que ningú s’escapi i preocupats perquè cap company es despengi, és impossible que no sentitn les cigales. No hi ha cap altre lloc al món on cantin tan alegrement fins a provocar en alguns llocs un soroll eixordador. Només cal abaixar la finestreta del cotxe per sentir les cigales o aixecar un instant el cap del manillar i deixar de mirar el comptaquilòmetres. Aquell instant de relaxació se’l mereixen, les cigales, abans que anunciïn amb el seu silenci el final de l’estiu. L’any passat, al setembre, el Tour també va passar fugaçment per la Provença, però ni hi va haver cigales ni tampoc es van veure els camps de lavanda, retallats pels agricultors. Ni tan sols hi havia raïm a les vinyes una vegada acabada la verema.

La tristesa del 2020

Notícies relacionades

Cavendish, a un triomf de Merckx al Tour de França

Fa 22 anys Induráin va dir prou

Per coses com aquestes el Tour del 2020 va ser diferent, perquè l’encant principal de la Provença es viu ara veient, per exemple, els ruscos al costat dels camps de lavanda perquè la mel adquireixi un gust característic com les maduixes, ara, o les cireres que es mengen al juny quan el Critérium del Dauphiné anuncia amb les seves trompetes que en menys d’un mes un gran grup de ciclistes tornarà per aquestes terres, tot i que transformat en el Tour, en el Tour de França.

Pobles petits, tots molt semblants, amb les seves esglésies i els sostres de teula; carrers estrets, desertes el 2020 però ja carregats de turistes aquest mes de juliol: el pla és perfecte, unes hores a la cuneta per aplaudir els ciclistes i la resta del dia visitant pobles provençals com Vaison, Malaucena, on s’acaba l’etapa, o Bedoin, on cal començar a preparar les cames per ascendir el Ventor per la cara sud, la més famosa i pel costat pel qual més vegades ha pujat el Tour.