La glòria dels Alps

Amb algunes excepcions, les ascensions pirinenques solen ser una mica més curtes, tot i que potser amb una mica més de percentatges, i als Alps sempre s’ha d’estar pendent de l’aire perquè al pla castiga el corredor i ja el fa arribar als ascensos més cansat del compte. I mira per on aquest dissabte ja han arribat els Alps al Tour, molt aviat i amb dues etapes curtes i nervioses per ports que ja es preparen per ser descoberts pels milers de cicloturistes que cada any es deixen veure per la serralada quan desapareix la neu i abans que els prats es cobreixin una altra vegada de blanc.

Esquís a l’hivern, bicis a l’estiu

Les estacions d’esquí viuen dels cicloturistes a l’estiu, tot i que el Pirineu no és aliè a la moda. Les carreteres que porten a qualsevol cim alpí presenten indicacions als cicloturistes cada quilòmetre. Anuncien el percentatge preparat per als següents mil metres i el que falta per coronar la cimera. I es formen increïbles grans grups de persones que no es coneixen, però que es presten més a ajudar-se i a pujar junts que a atacar-se sense cap sentit.

¿I que passa quan arriba el Tour? Des de fa mesos que no queda ni una habitació lliure pels voltants de Le Grand-Bornard, on acaba l’etapa aquest dissabte. I més aquest any amb molts establiments que no s’han atrevit a obrir per la incertesa que ha provocat la pandèmia. És el dia que aprofiten per pujar en bici per ports com La Colombière, sobretot en aquesta edició encara amb restriccions, com per exemple utilitzar el cotxe per desplaçar-se pels ports del Tour.

Millor no descendir entre cotxes del Tour

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Potser el menys recomanable és realitzar el descens en sentit contrari a la direcció de carrera perquè és perillós a causa dels nombrosos cotxes que van per davant dels ciclistes, tots ells amb una comesa concreta perquè ningú es passegi per pur plaer o de vacances abans que passi el gran grup, per carretera tancada, en qualsevol etapa de muntanya. I els convidats, molts menys aquest any, viatgen en cotxes de l’organització, però darrere dels corredors i, en tot cas, entre els diversos grups que es van formant en etapes com les d’aquest dissabte, totalment trencada des de pràcticament el quilòmetre zero.

Els Alps són màgics, testimonis de velles batalles amb els herois del Tour. Qualsevol campió de la ronda francesa ha protagonitzat alguna gesta per aquests territoris. I també han hagut de patir alguna vegada perquè ningú és lliure per molt famós que sigui de pagar peatge per aquestes costes quan comença a aparèixer la crisi, per inversemblant que sembli.