Mort el Giro, visca el Tour

Fa anys que el Giro i el Tour ja circulen per vies oposades. Els qui lluiten pel triomf a Itàlia difícilment es comprometen a lluitar un mes més tard per guanyar a París. De fet, des de 1998, ningú ha tornat a aconseguir el doblet. L’últim va ser Marco Pantani, que va guanyar a Itàlia i després a França, en un Tour per oblidar, amb batudes als hotels, detencions i el pilot assenyalat pel dopatge.

Alberto Contador, el 2015, ho va tornar a intentar tot i que sense èxit després d’aconseguir la victòria a Milà i tampoc ho va aconseguir el 2011, tot i que després li anul·lessin els resultats. Per això, aquests últims anys, qui ha afrontat la ruta transalpina després ha renunciat a lluitar amb fermesa pel jersei groc. Per tant, Egan Bernal no serà l’excepció després de decidir que aquest any renuncia a la ronda francesa per preparar la Vuelta. Chris Froome va guanyar el Giro el 2018 però des de la primera etapa del Tour, que va acabar tercer, ja es va veure que Geraint Thomas, vencedor final, era el més fort del seu equip.

Brest, 26 de juny

Mort el Giro, les mirades ciclistes ja es dirigeixen a un Tour que està en l’última fase de l’embaràs esportiu per parir com a carrera dissabte 26 de juny. Cap dels corredors que han lluitat per la ‘maglia rosa’ és a la llista de favorits per al jersei groc, en una temporada on bona part dels qui lluitaran per la victòria a París estan preferint amagar les cartes.

Era tradició que els principals aspirants polissin l’estat físic en el Critérium del Dauphiné, que va començar diumenge, o en la Volta a Suïssa, que s’inicia el pròxim dia 6. No obstant, Primoz Roglic es troba concentrat a Tignes (final de la gran etapa alpina del Tour) i no es posarà un dorsal a l’esquena fins a la sortida de la Grande Boucle a Brest. Va tancar la competició a l’abril, després de quedar segon en la Fletxa Valona i 13è en la Lieja-Bastogne-Lieja, que havia guanyat el 2020. I res més fins al Tour.

Pogacar correrà a Eslovènia

Tadej Pogacar tampoc ha tornat a córrer des de la victòria a Lieja i, després de renunciar al Dauphiné, ha preferit ultimar la forma per al Tour disputant una carrera menor, en aquest cas la Volta a Eslovènia, al seu país, del 9 al 13 de juny.

Notícies relacionades

Egan Bernal guanya el Giro i renuncia al Tour per córrer la Vuelta

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El duo eslovè partirà com la parella a batre. El Tour ha escollit un perfil orogràfic molt complicat, a l’evitar bona part de la plana francesa; s’ha inspirat, com sempre, en els Alps i el Pirineu, però ha tornat a donar més caràcter a les contrarellotges amb dues etapes que reuneixen un total de 58 quilòmetres.

🇦🇹@Poesti_92 🆚 Peloton 💪

⏪ Revivez le dernier kilomètre de la 2ème étape du #Dauphiné.
⏪ Relive the last kilometre of stage 2. pic.twitter.com/ElYJW2u9Nq

— Critérium du Dauphiné (@dauphine) 31 de mayo de 2021

Els qui han seguit la via tradicional es troben immersos ara en plena disputa del Dauphiné. Aquest dilluns, en la segona etapa, va triomfar en solitari l’austríac Lukas Postlberger, en una jornada en què es va veure la bona forma d’Alejandro Valverde que va acabar tercer. Però el més important va ser tornar a comprovar que Froome és a anys llum d’aquell corredor que va guanyar quatre vegades als Camps Elisis i que, per tant, qualsevol exhibició a la ronda francesa ara sembla pur miratge. Aquest dilluns es va quedar despenjat del pilot, en un port que no era gran cosa i catalogat de tercera categoria, per perdre a la meta ni més ni menys que 3.25 minuts amb el pilot; 11 segons menys amb la resta de figures apuntades a la carrera com el seu excompany Thomas.