la ronda italiana

Egan Bernal colpeja primer al Giro d’Itàlia el 2021

  • El ciclista colombià triomfa sobre la terra dels Abruços i es vesteix amb la ‘maglia rosa’.

  • Evenepoel resisteix per darrere, conserva la segona plaça i es disposa a mantenir un duel històric amb el líder de l’Ineos.

 

Egan Bernal colpeja primer al Giro d’Itàlia el 2021
4
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

El Giro és una carrera on els duels entre dos corredors entren a l’antologia del ciclisme; potser molt més que al Tour. La història recorda les pugnes entre Costante Girardengo i Alfredo Binda, i aquest amb Learco Guerra, el preferit del feixisme. Després Itàlia va estar dividida entre Fausto Coppi i Gino Bartali; va arribar després Charly Gaul per lluitar amb Jacques Anquetil, i Eddy Merckx, primer amb Felice Gimondi i després amb José Manuel Fuente. Va passar abans que Miguel Induráin derrotés Claudio Chiappucci i Alberto Contador a Fabio Aru amb el sacrifici de l’enyorat Mikel Landa. I aquest 2021 es prepara per viure el desafiament sigui al sol, amb pluja, sobre el paviment o el terreny sense asfaltar, com aquest diumenge, entre Egan Bernal i Remco Evenepoel.

Tot just 15 segons separen a la general el ciclista colombià, nova ‘maglia rosa’, i el prodigi belga. Però els duels es guanyen batalla a batalla, amb constància i sobretot demostrant a l’oponent, tot i que sigui per només 10 segons, com aquest diumenge, qui és el més fort.

Girardengo es negava a abdicar contra el jove Binda als anys 20 del segle passat. Però va haver d’entregar-se, com més tard ho va fer Bartali en el nom de Coppi. I Merckx va poder amb tots perquè al compàs dels seus pedals mai se n’anava el sol. Chiappucci sempre va veure el dorsal d’Induráin i Contador, patint i lluitant, va poder amb els seus oponents quan va guanyar l’últim dels seus Giros, el 2015.

Cop d’autoritat

I, aquest diumenge, Bernal va donar un cop d’autoritat sobre Evenepoel. No va ser gens definitiu, només faltaria amb dues setmanes a l’horitzó. En temps només van ser uns quants segons, ¿però a la moral del corredor belga? El triomf al Giro es cimenta amb accions com la vista sobre la terra de Campo Felice. L’organització va voler arribar a un paratge sense asfalt. Mostrava la televisió italiana, mentre l’etapa es consumia entre fugues, les piconadores compactant la terra perquè no s’enfonsessin les rodes d’unes bicis preparades per a altres territoris. I es resava, sí es resava, perquè si hagués caigut el diluvi hauria sigut impossible pedalar sense ciment a la vista i no hauria quedat cap altre remei que traslladar la meta a un lloc més a baix, i més insípid, per descomptat.

Va ser allà on Bernal va donar aquest cop d’autoritat. Tot just mig quilòmetre, ¿per què malgastar-se abans? Va ser allà on Bernal va posar els accents a la carrera, on es va aixecar del seient per demostrar, sobretot a Evenepoel, que anava a buscar l’etapa que va guanyar, a buscar la ‘maglia rosa’, que va vestir i a cridar l’atenció al seu oponent belga que, potser, mal col·locat o una mica cansadt, sempre quedarà el dubte, va reaccionar una mica tard, però prou perquè la fúria del ciclista colombià no es transformés en una pèrdua de temps prou greu com per fer-li pensar que la victòria començava a ser un repte impossible.

Però impossible no hi ha res ni per a Bernal ni per a Evenepoel, disposats els dos a batre’s en duel, perquè els seus noms formin part d’aquesta història de batalles que els més grans de la carrera han escrit des que es va crear el Giro pels volts del 1909, quan els ciclistes només rebien crítiques de tot arreu de la societat italiana i, evidentment, de l’Església que creia que els joves perdien el temps anant en bicicleta.

Ciclisme d’altura

No obstant, Bernal va oferir una imatge de ciclisme d’enorme altura quan va fer un esprint a 500 metres de la meta, sobre pedres i terra, quan va superar els escapats (Koen Bouwman i Geoffrey Bouchard), a qui gairebé va arrencar els adhesius publicitaris dels seus mallots, i quan va creuar la línia de meta rabiós perquè sabia que cada segon que guanyés tenia el seu pes en or.

Darrere, lluny d’entregar-se, el mallot blanc d’Evenepoel, el que portava com a millor jove de la carrera i que també va cedir a Bernal, començava a reaccionar i s’impulsava prou perquè el gol del colombià fos més psicològic que numèric.

I allà estan ells com primer i segon de la general, posicions que mantindran aquest dilluns, si no hi ha cap sorpresa majúscula, per descansar dimarts i començar a preparar, a partir de dimecres, la segona part d’una ronda italiana a la qual aspiren colombià i belga, però sense oblidar-se, ni de bon tros, d’altres contrincants, que sembla que no hi són, però que a la segona línia d’acció es troben a l’aguait i separats del duo del capdavant per poquíssims segons.

Notícies relacionades

Allà hi ha un rus anomenat Aleksandr Vlasov, situat a només 21 segons de Bernal. Allà sorgeix Giulio Ciccone, qui corre amb tot el carinyo dels ‘tifosi’ perquè cada dia que passa s’evidencia que Vincenzo Nibali sembla massa gran per aspirar a una nova victòria a Milà. Però tampoc han d’oblidar Hugh Carthy (a 44 segons), Dan Martin (a 51), Simon Yates (a 55) i fins i tot Marc Soler i Romain Bardet, tots dos a 1.20 minuts de la ‘maglia rosa’. I para de comptar, perquè a partir d’allà només es manifesten els que estan al Giro per ajudar o per agafar una etapa amb el permís de la classe dominant.