EL TOURMALET

Les dues mil tanques de la Pobla de Segur

La fisonomia dels pobles canvia quan surt una carrera ciclista com la Volta

Les dues mil tanques de la Pobla de Segur
2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Assegut a la terrassa d’un bar de la Pobla de Segur, el veí comentava en veu alta: «He passat per aquí a les 8 del matí i no hi havia ni una ànima i ara està tot canviat». Tant, que entre les 8 i les 10, els muntadors de la sortida de la Volta havien col·locat ni més ni menys que 2.000 tanques, gairebé el doble de les que haurien posat el 2019, abans que la Covid ho enviés tot a fer punyetes, si haguessin acollit en aquell temps una sortida de la ronda catalana.

La Pobla de Segur és coneguda en el terreny polític per ser la vila natal de Josep Borrell, el dirigent socialista que ara està al capdavant de la diplomàcia comunitària, i en l’esportiu perquè allà va néixer l’exfutbolista blaugrana Carles Puyol. Són dos dels veïns més il·lustre d’una petita localitat prepirinenca que aquest divendres s’ha vestit amb tots els llums propis d’una sortida ciclista.

Mateixos autocars que al Tour

De fet, i en això no canvia amb referència al Tour, el nombre d’autocars i cotxes d’equip que acompanyen cada una de les esquadres participants és el mateix. Hi ha menor nombre de vehicles de patrocinadors, de convidats (de fet i per la pandèmia s’han eliminat), però el mateix nombre d’agents motoritzats que a Catalunya correspon als Mossos; a la Vuelta, la Guàrdia Civil i al Tour, la Guàrdia Republicana. Cal tallar sempre les carreteres, auxiliar el pilot i procurar, sobretot, que cap vehicle despistat posi en perill la integritat tant de corredors com del personal acreditat que segueix la carrera.

I de fet també, vet aquí allò trist, ara el públic no es pot acostar al podi on pugen ordenadament i per rigorós ordre establert els equips participants. Per megafonia s’anuncien els noms dels ciclistes que aixequen els braços però, ¿per a qui? Desgraciadament només per als periodistes que segueixen la carrera. El públic ha sigut distanciat, darrere del doble capítol de tanques, amb les seves mascaretes, però tan allunyats com si fossin a la part més alta de la tribuna d’un monumental estadi esportiu.

Sense la calor de la gent

Notícies relacionades

És la màgia que ha trencat la pandèmia, la calor del públic, el que s’acostava i podia tocar, sí, tocar amb les mans, corredors com Chris Froome o Alejandro Valverde, dues de les estrelles que s’han apuntat a aquesta Volta que finalitza diumenge a Barcelona, en un Montjuïc que, per desgràcia, també estarà tancat al públic.

Els ciclistes desafortunadament ja s’estan acostumats a la distància, a haver perdut el contacte amb els aficionats. I, desgraciadament, i tot i que dolgui dir-ho, potser entre les penalitats esportives que deixarà aquesta pandèmia hi hagi el distanciament etern entre corredors i seguidors.