El Tourmalet
«El ciclisme és així, unes vegades es guanya i d’altres es perd»
Comença la Volta a Catalunya 2021 amb bona part de les grans figures mundials
Els ciclistes cada vegada se semblen més als futbolistes, sobretot quan veuen aparèixer un micròfon. Són els instants en què es trenca la intimitat d’una conversa informal, on el corredor t’explica que gran que està la seva filla o alguna anècdota personal. Quan descobreixen el micròfon sembla que es treguin ‘mallot’ i ‘coulotte’ per posar-se la samarreta i els pantalons curts, perquè ara, quant a cames, amb els futbolistes tan o igual depilats que els ciclistes, costa distingir-los. «El futbol és així», s’assembla al «ciclisme és així» perquè en les dues disciplines «unes vegades es guanya i d’altres es perd».
En futbol es justifica allò de «partit a partit», que sobre una bicicleta es tradueix en «etapa a etapa» o «la Volta és molt llarga» i en comptes de 90 minuts són «set dies en el que tot pot passar». Ningú deixa anar una paraula que soni malament. De vegades agradaria escoltar-los allò de «guanyaré i a veure qui és el guapo que em segueix quan ataqui a Vallter 2000».
La moderació
Quan veuen un micròfon predomina la moderació, ningú explica ni diu res, almenys res interessant, cap veritat, cap repte, res de res, com si s’estigués a la zona mixta de qualsevol estadi repartit per la geografia europea.
La pandèmia provoca el distanciament. No es pot tocar cap corredor, tot i que si et coneix, si t’identifica amb el teu rostre amagat darrere de la mascareta, almenys t’oferirà un colze per limitar un mínim contacte. I la Volta no és diferent del Tour, la Vuelta o el Giro, tot i que per parlar i acostar-se mínimament als corredors sigui necessari presentar l’aval d’una PCR negativa. Són les regles del nou món postpandèmia.
Publicitat a la mascareta
Notícies relacionadesElls, els ciclistes, alliçonats, saben que la mascareta ja forma part de la seva vestimenta, i els patrocinadors han descobert que la marca publicitària també es llegeix quan se’ls fotografia camí de l’arc de la sortida, el lloc autoritzat perquè la mascareta passi a millor vida amb el permís d’amagar-la a la butxaca del ‘mallot’.
I el públic, conscienciat, ja sap que no està permès acostar-se ni a la zona de sortida ni d’arribada, tot i que amb una mica de sort encara està autoritzat col·locar-se en algun lloc de la carretera, recollit a l’interior del cotxe, per abandonar-lo en l’instant que passa el pilot. Perquè les aglomeracions no estan autoritzades ni ara a la Volta, en la seva setmana de competició, ni més endavant al Giro, el Tour o la Vuelta. Enrere han quedat aquells anys en què no hi cabia una ànima al Tourmalet. Però, ja se sap com responen els ciclistes quan veuen un micròfon disfressat d’enemic. «El ciclisme és així, unes vegades es guanya i d’altres es perd».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
