El Tourmalet
Una Vuelta sense Halloween
Més enllà dels tocs de queda nocturns, els ciclistes estrangers apuntats a la prova enyoraran als seus hotels una festa de marcat signe anglosaxó
segea55591398 fotodeld a biescas huesca 25 10 2020 unos caballos jun201026154035 /
Un dilluns qualsevol del mes d’octubre, camí de Jaca a Logronyo, no és un dilluns al sol, perquè la Vuelta descansa entre la capital de La Rioja i Vitòria, tots repartits com bons germans i cal fer el trasllat. És un dilluns de pluja, vent i fred, fet que, per desgràcia, ja és la norma d’una ronda espanyola desterrada a la tardor per culpa de la pandèmia. I és una carrera que es disputa entre fulles caiguts a la carretera, cunetes buides i uns ciclistes estrangers que aquest dissabte a la nit enyoraran la seva festa preferida, un Halloween castigat a més pels tocs de queda.
De Jaca a Logronyo, per l’autovia, només es veuen furgonetes de repartiment i camions de mercaderies. Amb prou feines hi ha cotxes civils més enllà dels acreditats per la Vuelta. I fins i tot un profà, que no tingui gaire idea que s’està corrent la prova ciclista, pensarà i s’espantarà si té una alguna cosa a veure amb les restriccions de la pandèmia el comboi de 50 motocicletes de la Guàrdia Civil, amb els vehicles de recolzament, com si fossin ciclistes i cotxes auxiliars, que es traslladen de terres aragoneses a La Rioja perquè per a ells aquest dimarts tornarà a ser jornada de descans, ja que la Vuelta recorre la província d’Àlaba i de la seguretat i control de la prova se’n fan càrrec l’Ertzaintza.
L’impermeable de Roglic
Tot resulta una mica estrany, fins i tot que diumenge se li enganxés l’impermeable a Primoz Roglic amb la bici, tot i que també és cert, per les imatges vistes en el Giro, que aquest any s’han ajustat tant les peces d’abric que costa una barbaritat treure-se-les o posar-se-les mentre s’està pedalant. I ja se sap, en els moments clau de la carrera és un pecat parar per abrigar-se o refrescar-se i fins i tot per orinar. Cal aguantar, fer-s’ho a sobre o buscar equilibris impossibles amb el pipí a sobre de la bici.
Ve al cas, una anècdota que va explicar fa uns anys el corredor colombià Santiago Botero. En els entrenaments practicava com orinar a sobre de la bici sense caure i obrir-se el cap. Va ser el mateix ciclista que en un Tour i per una aposta va decidir pujar el Tourmalet amb el plat gran. I ho va aconseguir. Tot i que per als cicloturistes, que no tenen tanta pressa, que no es juguen cap jersei vermell, el recomanable és parar al costat de la carretera, buscar un petit amagatall i evacuar líquids sense perill.
Sense males temptacions
Notícies relacionadesDe fet, i tot i que sol ser una norma habitual en el pilot professional, orinar sobre la bici està prohibit i es considera una falta de respecte al públic, cosa que va acompanyat de multa si algun jutge descobreix certa part del cos fora de la discreció del ‘culotte’. Tot i que, en la Vuelta, sense públic a les carreteres per culpa de les prohibicions per la pandèmia, realment la sanció semblaria injusta.
Dissabte és Halloween i es veurà si algun corredor, sobre tot anglosaxó, perdut en la general, sense opcions que el seu cap de files faci una cosa brillant en la carrera, decideix tornar al seu país abans de temps per no perdre’s una festa que per a molta gent no té cap gràcia. Millor, de totes maneres, que aguantin les carbasses en carrera i es disfressin diumenge de ciclistes, en comptes de morts vivents, per pujar el més ràpid possible l’Angliru, en la solitud de les prades asturianes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.