Amor infinit pel Giro

Catània, a les 9 de la nit, però de dilluns, la gent passeja pel carrer i, sorprenentment, les terrasses estan absolutament plenes de comensals; predomina el peix als plats i les ampolles de vi sicilià. És dilluns, però sembla que sigui un dissabte a la nit abans de la pandèmia. Catània està de festa. I ho està perquè tots saben que l’endemà al matí acolliran el Giro. Ells donen la sortida. Ells es responsabilitzen de l’última etapa a l’illa, abans que el Giro penetri pel sud a la península itàlica, que només abandonaran a un dia del final a Milà per introduir-se als territoris del Tour i escalar l’Izoard.

Ambient estival

A les 9 de la nit el temps de Catània és estival. 24 graus de temperatura i l’ocasió perquè els veïns es facin fotos davant el podi de sortida del Giro que està instal·lat davant de l’ajuntament. El Villaggio Partenza ja està muntat, però encara no han arribat ni els patrocinadors ni els regals. I és que aquest any, si ja habitualment és complicat aconseguir un passi (tot i que la vila de sortida del Giro, a diferència de la del Tour o la Vuelta, està oberta a tot el món) per acudir a la zona acotada de la partida de la carrera, les mesures de seguretat per la pandèmia ho fan tot més difícil.

La nit és una ocasió perquè tothom se senti part del Giro i fins i tot de creure que s’està fent una cosa prohibida al penetrar per un territori que ja estarà tancat des de les 9 del matí. A aquella hora si no portes una credencial, i no totes valen, serà impossible que penetris al territori Giro per molt «amor infinit» que tinguis a la carrera.

La senyora i el carro

La policia, de nou en el matí de Catània, deixa passar a una senyora gran que va amb el carretó de comprar, ¡carai! a la dona, certament, li és igual el ciclisme, el Gir, els corredors, la ‘maglia rosa’, que l’únic que vol és tornar a casa, col·locar les coses a la nevera i potser prendre un capuccino per recuperar una mica les forces gràcies a la cafeïna.

Els cotxes circulen lentament. Un guàrdia ha desplaçat una tanca que tancava un carrer perquè es pugui passar. Les motos, aquestes motos sicilianes que es colen per tot arreu, són les primeres que superen l’obstacle. En el Tour quan un policia diu allò de «per aquí no es passa» ja se sap que «no es passa». En el Giro sempre val la negociació; un somriure i fins i tot és possible que el policia, com ha passat aquest matí a Catània, retiri la tanca perquè es pugui passar.

L’abandonament de Thomas

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

I això sí, els comerciants agraciats per tenir el negoci a la zona acotada de Catània els han decorat amb globus, amb paperets, amb llaços i amb teles roses, que cal donar color a la ciutat.

Arriben els ciclistes, comença la festa, surt la quarta etapa del Giro, és el comiat sicilià, sense Geraint Thomas, lesionat i amb una petita fractura a la pelvis. El ciclisme, el Giro, com el Tour, com la Vuelta, com totes les carreres, no coneixen noms, i la caiguda, per desgràcia, és una cosa a la qual estan acostumats els corredors tot i que tinguin un amor infinit no només pel Giro si no pel seu esport i la seva professió.