El guanyador del Tour serà...

Encertar el nom del guanyador aquest any, quan falten dues setmanes perquè finalitzi la carrera, té, a més, una dificultat extra que no ve ni en forma de muntanya, ni de contrarellotge, ni de vent lateral ni de caiguda perversa. Ve de la mà d’un virus que pot alterar la prova totalment o parcialment. Ara mateix, almenys fins aquest dimarts a primera hora del matí, tots hauran de passar el dia i segurament dormir amb la intranquil·litat de saber si les proves PCR (se n’han pres 600 mostres entre diumenge i dilluns) han resultat negatives, que seria fantàstic, no només per al Tour i el ciclisme, sinó per a l’esport en general.

Un drama per als equips

Si dos membres de la bombolla d’un equip mostren la presència de la Covid-19 al seu cos, tot l’equip se’n va a casa seva. És igual que els afectats siguin els que lluiten per les places d’honor de la general o ciclistes integrants de conjunts que l’únic que pretenen és acabar la carrera, situar-se en una escapada consentida i gaudir amb això d’uns minuts de glòria a través de la televisió.

I, és clar, els ciclistes viuen al seu món (córrer, menjar i descansar), però els auxiliars han de sortir de la bombolla, anar amb el seu cotxe per autopistes, proveir i fins i tot comprar aliments per a tothom als supermercats que troben pel camí. I allà hi ha el perill, perquè aquest virus voraç i inhumà pot aparèixer en qualsevol moment per moltes precaucions que es prenguin.

És igual qui guanyi

Per això, la carrera està en suspens. Per això, aquest any l’important no és encertar el nom del guanyador. És igual l’himne que soni, sigui eslovè, colombià, francès o fins i tot espanyol gràcies a unes cames de Mikel Landa beneïdes com mai. L’important és que se senti un himne, que tres ciclistes se situïn al calaix de París amb l’Arc del Triomf a l’esquena i que, tot i que hi hagi menys espectadors que altres vegades, es guanyin l’aplaudiment dels Camps Elisis.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Això és l’important, molt més que apostar per Primoz Roglic o Tadej Pogacar, o esperar una reacció supersònica d’Egan Bernal als Alps, o que francesos com Guillaume Martin i Romain Bardet posin el Tour potes enlaire, o que Nairo Quintana sigui més Nairo que mai o, fins i tot, resar per aquestes cames beneïdes de Landa. És igual qui sigui. Aquest any és diferent. Aquest any és especial. I prova d’això és que a 7 de setembre encara roda el Tour i encara no s’han celebrat ni el Giro ni la Vuelta. 

El Mundial

Si el virus no hagués turmentat el planeta, molts ciclistes començarien les vacances acabada la Vuelta i altres, després del pas pel Mundial (únic esdeveniment ciclista que mai ha canviat de dates tot i que ara se celebri a Imola), pensarien en les clàssiques de tardor, com la Volta a la Llombardia, que ja s’ha disputat per a ingrat record de Remco Evenepoel, abans de programar viatges que ara són impossibles buscant la calor, les platges i les palmeres del Carib.