28 d’oct 2020

Anar al contingut

Patrocina:

Cicloturistes, així no es va al Tour

Thibault Camus

el tourmalet

Cicloturistes, així no es va al Tour

Al Peyresourde només es podia pujar en bici o a peu, però van ser molts els que van oblidar la mascareta i van posar en perill els ciclistes i tothom

Sergi López-Egea

Igual que hi ha persones que quan agafen el cotxe es creuen els amos de l’asfalt, també hi ha uns quants cicloturistes que es creuen amb dret a tot quan realment el que estan fent és malmetre la imatge d’aquest bonic esport. Mai em cansaré de denunciar que si respectem el vermell del semàfor quan circulem al volant, ¿per què ens el saltem quan anem en bici? ¿Per què no anem amb mascareta al Peyresourde? ¿És que tant costa guardar-la a les tres butxaques que porten tots els mallots? Que no és un joc, que hi ha risc de pandèmia. I alguns sembla que no els quedi clar.

El comportament d’una minoria, però important, que dissabte se’n va anar a la muntanya, concretament al Peyresourde, va ser absolutament lamentable. No van oblidar, en alguns casos, ni la samarreta del seu equip de futbol, ni la bandera que més els emocionava, però sí, en canvi, el més simple, el més minúscul, el més fàcil de guardar: una mascareta. El Tour possiblement va pecar de bondat quan des de l’organització de la carrera havien anunciat que imposarien restriccions de públic en almenys 27 cims de la carrera. Pel que sembla, el Peyresourde, un dels grans ‘monuments’ pirinencs, cim que es va ascendir per primera vegada el 1910, no era en aquest guió.

No es pot córrer al costat del ciclista, sense mascareta, tirant-li tot l’alè. Que no els queda clar. Que als estadis de futbol, als circuits automobilístics, no hi entra ningú. I si s’autoritza la gent a acudir a la ruta del Tour, ens hem de situar a la cuneta amb responsabilitat. Algunes imatges que es van veure al Peyresourde van ser d’absoluta vergonya i d’un descrèdit total per a aquells cicloturistes que es creuen els amos de la carretera, els amos del Tour, els que fan el que els dona la gana.

Accions que no es poden fer

No es pot córrer al costat del ciclista, no se’ls pot xisclar sense la mascareta, i llançar-los saliva, que el virus es cola per tot arreu. Els corredors no van amb la mascareta posada tot el dia per res. No és agradable haver de portar sempre aquesta protecció perquè uns quants descerebrats se saltin totes les normes. No només són un perill per al Tour, són un perill per a la societat, per als qui són als hospitals combatent la Covid-19, per als qui han superat la malaltia. ¿Què pensarà una persona que s’ha passat setmanes a l’uci, que està veient el Tour, i veu uns quants inconscients fent tonteries?

¿Què passarà si suspenen el Tour perquè algun d’aquests cicloturistes desprotegit ha contaminat un bon nombre de corredors? La mascareta és obligatòria en la ruta del Tour per a tothom, tot i que s’acudeixi a la carretera muntat en bici, tot i que l’organització només permeti ascendir aquests ports a peu o en bici. Està clar que pujar el Peyresourde dissabte, o el Marie Blanque aquest diumenge, implica un esforç i no es pot aconseguir amb la mascareta a la cara. Però quan un s’ha recuperat de l’esforç, llavors es posa la protecció. I més quan arriben els ciclistes. 

«Us esperem al Pirineu per disfrutar al màxim d’aquest esport, però, sisplau, compliu les mesures de seguretat, respecteu la distància i utilitzeu sempre mascareta». Aquestes paraules no les va escriure aquest cronista, sinó Alejandro Valverde la vigília de l’estrena pirinenca. Pel que es va veure molts no li van fer cas.