el tourmalet

El GPS no reconeix el Tour

Amb pandèmia o sense la ronda francesa talla carreteres, aïlla pobles i mobilitza centenars de policies

segea54718635 france s julian alaphilippe wearing the overall leader s yel200831151638

segea54718635 france s julian alaphilippe wearing the overall leader s yel200831151638 / Christophe Ena

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Els GPS més avançats són una mena d’àngel de la guarda de l’automobilista. L’avisa quan hi ha un embús i fins i tot el recondueix per vies secundàries a una carretera sense tant trànsit. De vegades, es torna molt pesadet quan se circula per una ruta plena de rotondes, una cosa habitual a França, i en comptes de dir una sola vegada «segueixi recte» va donant la tabarra cada 400 metres. Però el Tour, el que es diu el Tour de França, no el reconeix. Ni de conya.

Només una vegada, farà un parell de rondes franceses, els últims 50 quilòmetres estaven tallats al trànsit i només es permetia circular per davant del pilot als cotxes acreditats. Però el satèl·lit va rebre el senyal i, és clar, el GPS avisava que aquest tram s’havia de fer a peu fins a la destinació amb gairebé un dia de caminada.

Pel carril bici

Una vegada, quan van arribar els primers GPS, els que encara no estaven incorporats al cotxe, hi va haver un seguidor del Tour que al programar-lo es va equivocar i el va deixar preparat, feliç i content, però amb un detall equivocat; li va dir que anava amb bicicleta i l’aparell només el portava per carrils bici, per a la seva desesperació. I no diguem si algú agafa un cotxe de lloguer l’anterior client del qual, en plenes vacances, ha decidit eludir les autopistes per disfrutar del paisatge. L’aparell no farà res més que gairebé obligar el nou conductor a deixar la ruta de peatge per la primera sortida.

¿I què passa si el GPS no reconeix la ruta del Tour? En ocasions, com aquest dilluns, la via d’escapament més ràpida per anar de Niça a Sisteron, recta gairebé en línia, significava estalviar-te un centenar de quilòmetres i més d’una hora a la via alternativa que ha preparat l’organització, generalment pensant en els autocars dels equips que per les dimensions dels vehicles han d’evitar sobretot les carreteres secundàries. Però quan un ja se sent feliç, quan ha recorregut més de 50 quilòmetres i ja es veu a prop de la desitjada meta apareix el més cruel dels rètols: ‘Tour de France: rute bloquée’, la traducció del qual no és necessària però que significa que t’has de buscar la vida i amb una mica de sort, generalment és així, es trobarà un accés que permeti al vehicle acreditat agafar el camí oficial, el que porta a la meta i que aquest any, per raons òbvies, està gairebé desert de gent a moltes zones. No és juliol i hi ha pandèmia.

A fer marxa enrere

En ocasions no hi ha sort i per molta placa que es porti, i fins i tot per molt bona voluntat que posin els gendarmes o els responsables de la circulació local, és impossible saltar per sobre d’una tanca o superar un bloc de formigó. No queda més remei que fer marxa enrere, tornar a fer en sentit contrari els 50 quilòmetres, respirar fons, no posar-se nerviós i pensar que de tota manera sempre s’arribarà a la meta abans que els corredors.

Notícies relacionades

Moltes persones pregunten als periodistes que cobreixen el Tour si van darrere del pilot, perquè sol ser el que creu la gent i el que sol veure’s en les imatges de televisió: un grup de ciclistes i al darrere una caravana de cotxes. Però són assistències de carrera, vehicles d’equip; la resta hi circula al davant. El Tour prepara rutes alternatives, col·loca rètols de color taronja fosforescent que es descobreixen en la distància i fins i tot ubica una espècie de porta fictícia que, en un moment determinat, permet als vehicles acreditats incorporar-se a la ruta de la carrera.

Que avisin els satèl·lits

Aquest any els costums de circulació es mantenen, per estrany que resulti un Tour, a partir d’aquest dimarts ja al setembre, i amb severes mesures de seguretat sanitària. La carrera no canvia quant a disseny i fórmules de treball. Les carreteres es tallen hores abans, fins i tot el dia anterior, es prohibeixen els accessos als pobles, els veïns, avisats, ja saben que aquell dia no podran moure’s de casa i, de vegades, ni acudir al seu lloc de treball, centenars de gendarmes s’apostaran fins i tot en camins de carro. És el Tour i per allà no passa ningú. Sempre, però, algú s’oblida d’avisar els satèl·lits i els GPS amb el Tour estan més despistats que un pop en un garatge.