01 nov 2020

Anar al contingut

Patrocina:

nova cita muntanyosa

Mikel Landa mostra bones sensacions per al Tour

El ciclista alabès no falla als cims del Dauphiné en una tercera etapa dominada per l'italià Formolo

Sergi López-Egea

Mikel Landa mostra bones sensacions per al Tour

JUSTIN SETTERFIELD POOL

Molt pocs, gairebé ningú, són els que s’atreveixen a rodar a prop del ‘fenomen’. El ‘fenomen’ té 20 anys, es diu Renco Evenepoel, es prepara aquest dissabte per a la Volta de la Llombardia i per a desgràcia de l’aficionat no està corrent el Critérium del Dauphiné. Diuen que com que li costa rodar en grup prefereix escapar-se, perquè se sent més còmode. Se’n va, i que l’agafin. I va ser, precisament, Mikel Landa dels pocs que el va agafar, dels pocs que han respirat el seu mateix oxigen, en una Volta a Burgos guanyada pel ‘fenomen’ i en la qual el corredor alabès del Bahrain, abans del Movistar, va acabar en segona posició.

Si el Tour fos una cosa així com la Lliga de futbol es podria dir que la general es reparteix entre els qui lluiten per guanyar el campionat i els que busquen posicions de Champions. I de vegades, circumstancialment i en l’esport on més prima la improvisació, un lloc de Champions pot suposar el títol, en aquest cas la recompensa del jersei groc. Landa, tradicionalment, d’allà el seu problema més gran, és un corredor a qui li costa rematar i que ha vist com per pocs segons se li han escapat podis al Tour i al Giro. També té mala sort amb les caigudes, que afortunadament no l’aparten de les carreres, però si li resten efectivitat i el condemnen a haver de mirar la lluita per la general des de la barrera, tal com va ocórrer l’any passat, en la ronda francesa, després d’una caiguda desgraciada camí de la bellíssima ciutat d’Albi, o fa dues, en l’etapa de les llambordes de Roubaix.

Posicions imaginàries

Inicialment, Landa és dels que partiran amb l’objectiu d’aquestes imaginàries posicions de Champions, però sense renunciar a res. Per primera vegada, una cosa que no va aconseguir en el Movistar i ni de bon tros a l’Sky, tindrà un equip per a ell i podrà estar al marge de les polèmiques d’abans, de si el cap és Nairo Quintana o ell, o fins i tot Alejandro Valverde. No va fallar a Burgos. I fins i tot va oferir bones impressions en la Volta a Andalusia, al febrer, abans que el coronavirus tombés les il·lusions de la humanitat.

Ara és cinquè del Dauphiné. Ha corregut i ha ascendit en els temps del líder Primoz Roglic, que si bé continua mostrant una dosi superior de potència que els seus contrincants, la seva tàctica és atacar a la zona de tanques, gairebé com si fos un esprint, avalat per un equip magnífic i protegit per gregaris milionaris en contracte i amb força als músculs. I un Tour costa guanyar-lo a la zona de les tanques de la meta. Algun dia cal atacar des de lluny, com va fer Egan Bernal l’any passat o Chris Froome en la seva època de domini sense haver de treure la pols a les pàgines de la història.

Dues etapes per al final

Landa, malgrat que li costi guanyar etapes, cosa que no vol dir que no les guanyi, sap llegir-les i no té por, tot i que li agafin, d’atacar en la distància, tal com va fer aquest divendres el ciclista italià Davide Formolo per adjudicar-se la victòria en solitari en la tercera etapa del Dauphiné, amb Roglic de líder i a l’espera de les dues últimes jornades, dues arribades en alt a l’estació de Megève, que marcaran el final de la carrera i el compte enrere per al Tour.