Benvinguts a l''Infern del Sud'

Hi va haver un temps en ciclisme que quan es parlava de clàssiques només es mirava cap a Itàlia en dues ocasions; el mes de març, davant de la cita de la Milà-San Remo, i a l’octubre quan les fulles queien sobre les carreteres de la Volta a la Llombardia. Però a poc a poc una carrera d’un dia anomenada Strade Bianche, que aquest dissabte arriba a la 13a edició, va començar a assentar-se, a trobar un lloc, una posició que en aquest cas arriba carregada amb la màgia de la terra blanca de la Toscana, el ‘sterrato’, camins sense asfaltar que han convertit la prova que roda pels voltants de Siena en l’‘Infern del Sud’.

Per això, ara, quan ja es parla dels monuments del ciclisme, ja cal unir el nom de la Strade Bianche als clàssics de la Volta de Flandes, la París-Roubaix o la Lieja-Bastoña-Lieja. No té l’antiguitat d’aquestes carreres, però si que posseeix un color especial que la fa creditora d’un meravellós encant gràcies als 12 trams de terra, tan identificats com els de llambordes en la ruta cap a Roubaix, que sotmeten el corredor i marquen les diferències en la carrera toscana.

La ciutat monumental

Si alguna vegada van a Siena es meravellaran pels seus monuments. Qualsevol carrer de l’elevada ciutat és una cita amb la cultura, ja sigui amb l’arqueologia cristiana, que tants adeptes té, o amb els monuments que mostren la distinció d’una ciutat marcada per la sensacional Piazza del Campo, on cada any ja no només se celebra la Festa del Palio, amb els cavalls trotant, sinó el lloc on arriben els ciclistes (primer les dones i després els homes) que han superat l’‘infern’ de l’‘sterrato’.

Però també se sorprendran, si passegen pels voltants de la Piazza del Campo (per descomptat amb bon calçat), dels inclinats carrers que condueixen a la famosa plaça central de Siena. Per les vies de Santa Catarina i Bianchi di Sotto, la primera amb trams que arriben al 16%, arriben els corredors de la Strade Bianche. La calçada és rugosa i els corredors es retorcen, esgotats per l’esforç (184 quilòmetres els homes i 136 les dones), a la recerca de la salvadora Piazza del Campo. Pels voltants, amb el capvespre, resulta més relaxant prendre l’aperitiu, amb un Spritz, a mitja tarda, sobretot per reposar forces després de trepitjar els carrers de Siena.

L’Eroica

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Allà també es disputa una vegada a l’any la primera de les Eroicas, el 19 d’octubre, que finalitza a la veïna Gaiole in Chianti, on els cicloturistes participants hauran de portar bicis i vestuari antic amb què superar també la duresa dels camins de ‘sterrato’.

Alejandro Valverde, que va tornar amb febre dels Emirats Àrabs, és la gran absència, ja que el campió del món ha decidit no tornar a l’activitat fins a la Volta (25 de març). No obstant, el cartell de la Strade Bianche presenta una interessant participació encapçalada per Geraint Thomas, guanyador del Tour 2018, Greg van Avermaet, el campió olímpic, i la gran estrella local Vincenzo Nibali. Des de les 12.30 hores per Eurosport 2.