Ruta pels castells medievals de Tarragona

Al viatjar, la imaginació ha de jugar sempre un paper clau, i això és una cosa encara més important quan un s’enfronta a les restes d’un castell medieval. Només fa falta una mica de creativitat per traslladar-se a l’edat mitjana, quan el sud de Catalunya (la coneguda coma Catalunya nova) exercia de primera frontera entre els territoris cristians i musulmans, amb posicions que canviaven de mans mentre es dirimia la història d’Europa. Ara queden com a testimonis d’una època apassionant.

Per exemple, el castell medieval de Miravet, construït sobre una talaia privilegiada sobre el riu Ebre, representa un dels millors exemples de l’arquitectura de l’orde dels Templers. Va ser un edifici religiós i militar d’origen àrab, que després de la conquesta per part del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va ser cedit a l’ordre i convertit en una fortalesa defensiva a l’estil de les de Terra Santa. Amb les seves majestuoses muralles –i algun vestigi de l’època andalusí– Miravet és una ciutadella emmurallada amb construccions a diferents nivells. Com un rusc medieval, la comunitat disposava de tot el necessari per viure-hi a l’interior.

Una mica més al sud, a Tortosa, es troba el castell de Sant Joan, conegut com el castell de la Suda, que és un testimoni clau del passat andalusí de la ciutat. Va ser construït al segle X sota el califat d’Abd al-Rahman III, a sobre d’una antiga acròpolis romana. Malgrat l’altura, un enorme pou excavat dins del recinte baixava a buscar el nivell de l’Ebre per proveir-lo d’aigua. Després de la conquesta de Tortosa el 1148, el castell es va utilitzar de presó, si bé más tard es va convertir en la residència preferida del rei Jaume I. Actualment allotja un parador de turisme.

A la frontera

Notícies relacionades

Brases i barbacoes

Els catalans que resideixen a l'exterior ja poden donar-se d'alta a La Meva Salut a distància

I encara més al sud, al marge esquerre del riu Sènia, s’alça el castell d’Ulldecona, un exemple clar de construcció de frontera. Durant el domini àrab, del segle VIII al XI, va ser una fortificació andalusí, i posteriorment va passar a mans de l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que el va transformar en un castell cristià, agrupant la població al seu voltant.

Actualment, el conjunt fortificat consta de tres edificacions –dues torres i l’antiga església– envoltades d’una muralla perimetral. Una de les estructures més emblemàtiques és la torre circular, del segle XII, que servia de talaia. Des de la terrassa superior s’obté una vista privilegiada de la zona. Es complementa amb la torre de l’homenatge del segle XIII, quadrada, que allotjava les estades senyorials.