Núria Gispert, una trajectòria entre la solidaritat i la política

Entre l'activisme cristià i solidari i la política. En aquest espai ha desenvolupat la seva trajectòria Núria Gispert Feliu (Barcelona, 1936), nascuda un mes abans que comencés la guerra civil. Voluntària des de l'adolescència, d'alguna manera Gispert va començar a fer política fent barri, com moltes persones a Barcelona. Filla de Sant Andreu de Palomar, es va concentrar a ajudar a fer-lo tirar endavant en un context social de dificultat. Va mostrar el seu compromís participant en l'escoltisme, a l'associació de veïns (va participar en la seva creació), en col·legis, en clubs esportius. El seu activisme va tenir traducció política. Primer, al PSUC, amb el qual va arribar com a regidora a l'Ajuntament de Barcelona. Va passar al PSC i es va mantenir al consistori fins al 1995, dues dècades.

Aquesta diplomada en Magisteri va donar mostres d'implicació ben aviat. Els seus coneguts veuen les arrels d'aquesta actitud en l'exemple del seu pare, metge. Així ho destaca el director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, que descriu així la candidata a Catalana de l'Any: «És una persona senzilla que ja de petita va viure del seu pare el compromís social amb els més febles». Ella va parlar dels seus orígens quan l'estiu passat va rebre la medalla d'honor del Parlament: «Vaig començar a fer de voluntària als 14 anys en una escola del suburbi de Can Tunis els diumenges a la tarda, ensenyant catecisme i parlant amb mares i fills».

El reconeixement de la Cambra catalana el va rebre juntament amb dues dones catalanes més de pes: la cuinera Carme Ruscalleda i la biòloga Anna Veiga. Més de deu anys abans, el 2002, també li va ser entregada la Creu de Sant Jordi, que concedeix el Govern de la Generalitat.

DURA I DIALOGANT / De la seva llarga etapa política la recorden com un puny de ferro amb guant de seda. «Sota unes formes suaus, apareixia una dona decidida, rotunda, amb objectius molt clars», diu un antic subordinat. En la vida interna del PSC, es va posicionar del costat de Raimon Obiols en la pugna amb el sector de Josep Maria Sala.

«És dialogant i molt dura», diu d'ella un antic company de partit. «No sabria dir si va passar del camp social a la política, o al revés». El dubte té cert sentit, perquè si Gispert va començar en el món de l'activisme cristià i solidari, als barris, a les associacions de mares i pares d'alumnes, quan va deixar la política hi va tornar de ple.

L'aleshores arquebisbe de Bar-celona, Ricard Maria Carles, a qui se li atribuïa un perfil ideològic més conservador, la va fitxar tres anys després d'haver sortit del consistori. La va designar el 1998 directora de Càritas Barcelona, un càrrec que va exercir fins al 2004. Durant un parell d'anys també va dirigir Cáritas Española.

Aquest és un aspecte que subratllen tots els consultats. Una vegada que va posar fi al seu compromís de dues dècades amb l'activitat política, Gispert va tornar al món de la solidaritat en què ja s'havia implicat als 14 anys. Ho va explicar en la mateixa entrevista citada abans, amb motiu de la recepció de la medalla d'honor del Parlament.

Notícies relacionades

Festa del Català de l’Any 2023: el conclave abracadabra del Mago Pop emplena de VIPS el temple del disseny barceloní

El Mago Pop rep el Català de l’Any valorant «el carinyo de la gent»

EL PERQUÈ DEL VOLUNTARIAT / Ho va fer en declaracions a la web Catalunyareligio.com: «Avui, després de 60 anys, continuo el meu voluntariat a Braval, que considero un punt de referència per la tasca que porta a terme al barri», va afirmar sobre el Raval. «Quan vaig començar el meu voluntariat no hauria pogut respondre a la pregunta '¿per què faig voluntariat?' Va ser una crida de Déu, que em va fer entendre que a més a més d'estudiar havia d'ajudar els altres. Han passat molts anys, però ho recordo com si fos avui». Gispert ha col·laborat i segueix col·laborant en els últims anys amb multitud d'entitats i fundacions. La llista és llarga,  entre altres, fundacions com ara l'Olof Palme, la Vicenciana, la Pere Tarrés i la Catalana de l'Esplai.

El director de relacions institucionals de la Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, descriu així la seva figura i la seva actitud vital: «Estima el país, la gent que hi viu i pateix. És profundament humanista i cristiana». Aquest és el bagatge de Gispert en un moment en què la solidaritat cotitza a l'alça.