El Canadà deixa els EUA sense el consol del bronze i eleva la seva frustració

El Canadà va mostrar més desig i ganes que els Estats Units en la batalla pel bronze del Mundial. Per a la selecció del badaloní Jordi Fernández, que continua elevant la seva cotització, és la primera medalla de tota la història i una excel·lent recompensa pel treball en el campionat, amb victòries sobre França, Espanya i l’Eslovènia de Doncic. A l’equip de Steve Kerr només li servia l’or. La derrota davant el seu veí del nord en la pròrroga només fa que elevar la seva frustració (118-127).

El torneig de les Filipines no estarà, sens dubte, entre els grans records del USA Basketball. Acudia amb una única missió: reconquistar la corona de campió. Però es va estavellar, contra tot pronòstic, i amb totes les de la llei, en la semifinal davant Alemanya. I ni tan sols es va poder consolar amb el tercer lloc, cosa que és la primera vegada que passa des que recluta jugadors NBA. En les quatre ocasions que havia jugat pel bronze, va ser seu. Per acabar-ho d’adobar, ni Brandon Ingram, Paolo Banchero ni Jaren Jackson es van vestir de curt. Baixa per malaltia, va informar la federació.

Repartiment modificat

L’heroi inesperat del partit va ser Dillon Brooks, acomiadat amb crits de «¡MVP, MVP!» (¿qui l’hi hauria dit fa uns dies?), amb permís de Gilgeous-Alexander, enorme tot el partit (31 punts) i, especialment en la pròrroga.

Potser fart d’assumir el paper de brivall durant tot el torneig, Brooks va modificar el repartiment i es va quedar amb el de protagonista, tot i que Anthony Edwards (24 punts) li va discutir durant molts minuts i també Mikal Bridges que, quan faltaven quatre segons, amb quatre per sota (107-111) va anotar un tir lliure, va fallar el següent, ell mateix va recuperar el rebot i va anotar un triple estratosfèric per forçar la pròrroga. Olynyk ho va intentar en les últimes sis dècimes, però el seu triple el va escopir la cistella.

De brivall a ‘killer’

Va ser una vetllada per lluir-se i tots hi van posar ganes. Tot i que Brooks va ser qui més ho va aprofitar per lluir-se davant els seus companys a l’NBA i llançar el missatge que és més que un especialista defensiu malcarat (sí, aquest rol que tan mala fama li ha reportat) i que pot convertir-se en un ‘killer’ letal si li donen l’oportunitat. Quin recital va donar des que va trepitjar el parquet.

Se’n va anar fins als 21 punts al descans. A 39 al final, el seu rècord personal. Va anotar els seus sis primers triples sense fallar i va acabar amb 7 de 8 en total, per a alegria dels Houston Rockets que l’han incorporat aquest estiu procedent dels Memphis Grizzlies, que segurament el trobaran a faltar, tot i que només sigui per la intensitat i energia que transmet quan està en pista.

Espectacle de les estrelles

Els Estats Units van entrar en el partit com si no li anés res en el partit, però es va anar escalfant a mesura que avançava el partit i va decidir que calia lluitar-lo, tot i que només fos per orgull.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Edwards es va encarregar d’estirar els seus companys, però també van aparèixer Reaus i Bridges en la segona meitat, mentre Brooks ,Gilgeous-Alexander i, per moments, Barrett van elevar també la tensió d’un partit que va comptar amb accions brillants, contraatacs, triples, algun mate molt a l’estil de l’NBA (també amb l’encreuament de cables final de Porter, eliminat per la seva segona antiesportiva) per a gaudi del públic del Mall of Asia Arena, que s’ho va passar bomba amb l’espectacle de les estrelles nord-americanes.