El títol de la redempció: el Barça escombra el Madrid a la final

El Barça va trobar la redempció en la temporada on menys podia esperar-ho, al Wizink Center, i va canviar la percepció d’una temporada que amenaçava ruïna amb un títol de Lliga, el vintè de la la història, que té gust de glòria. El premi fa justícia a un equip que ha anat de menys a més per mirar-se amb orgull al mirall. L’equip de Jasikevicius va tancar la final contra el Madrid amb un triomf indiscutible (82-93), no només per segellar-lo en territori enemic, sinó per tancar la sèrie amb un rotund 3-0 en un exercici esplèndid d’autoritat.

Tots els ulls estaven pendents de Mirotic, després de les seves dues grans actuacions al Palau. Era el seu últim partit com a blaugrana, en una ferida oberta en el barcelonista que no serà fàcil de curar. I el montenegrí va estar a bon nivell. Però Jan Vesely es va encarregar de robar-li el protagonisme de forma inesperada. El pivot txec va emergir imparable en l’últim quart i va ser el factor determinant del Barça, que va mostrar una tremenda enganxada i va completar una superba actuació col·lectiva.  

En una final calenta, amb una part del madridisme encès per l’arbitratge en el Palau, el Barça va tenir la virtut d’aïllar-se i mantenir el cap molt fred per no apartar-se del guió. El plantejament de Jasikevicius va sorprendre lleugerament Mateo, tot i que va ser l’equip blanc el que va aconseguir marcar el pas en un primer quart de màxim equilibri (21-20, m. 10), aplicant-se amb molta agressivitat en la lluita per la pilota. Hanga va ser el que es va encarregar de marcar la línia per als madridistes amb la seva verticalitat cap al cèrcol i, sobretot, amb el seu marcatge sobre Laprovittola, que no va ser capaç de generar massa joc ni va tenir l’encert esperat.

El Barça, això sí, va trobar equilibri tant a les accions interiors com en el tir, amb molt protagonisme inicial de Mirotic i va generar alguns dubtes amb una defensa zonal. L’entrada en camp de Da Silva i Nnaji va elevar la prestació en el rebot dels blaugranes, que durant uns minuts van passar a marcar el pas de la final (25-31, m. 14 ).

Reacció blanca

Però aquesta sensació de superioritat que semblava instal·lar-se en el Wizink, va saltar feta miques amb les rotacions de Chus Mateo. L’entrada d’un inspirat Causeur, un jugador que sempre respon en circumstàncies adverses, va dinamitzar l’atac blanc. Seus van ser sis punts consecutius per tornar l’equilibri. I l’entrada de Sergio Llull va acabar d’impulsar el Madrid, que va canviar per complet la dinàmica dels dos equips. El Barça va entrar en una fase de dubtes i l’equip de Chus Mateo va créixer en confiança, fins al punt que va construir un parcial favorable de 14-5 en el segon quart que li va donar l’avantatge al descans (41-38).

Va tornar amb força l’equip de Jasikevicius després del descans, amb un parcial de 0-6, que li va tornar la iniciativa (41-44) i es va sostenir amb dos triples consecutius de Laprovittola i Mirotic, dins d’una línia de molt encert en el llançament. Però el Madrid va trobar l’antídot a la inspiració dels blaugranes amb un devastador domini de la zona, que va tornar a enganxar-lo a la lluita. Mateo va decidir involucrar Tavares i Yabusele i els dos grans del Madrid es van convertir en hegemònics a la pintura: anotant i escurant qualsevol rebot perdut, sense que la defensa barcelonista aconseguís desconnectar-los. Bona part del mèrit va ser de Sergio Rodríguez, que va començar a generar per als seus pivots, inclòs Poirier, i això va tancar el quart amb un ajustat 66-67 després d’un triple de Kalinic.

En aquella fase decisiva, el Barça va confirmar la seva determinació i el seu caràcter en un últim parcial modèlic i amb un Vesely imparable, que va liderar la càrrega dels blaugranes i va sembrar la desesperació en els madridistes. L’equip de Chus Mateo va anar accelerant-se així que corrien els minuts i l’equip de Jasikevicius, encoratjat en confiança, va anar apropiant-se de cada acció per segellar una victòria que li va permetre celebrar sobre el parquet del Wizink i sumar la segona Lliga de l’era Jasikevicius.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món