Higgins emergeix per al Barça i apaga la caldera de Tel Aviv

Cory Higgins busca recobrar la seva millor versió des que va començar la temporada, després d’un últim curs marcat per les lesions, i a Tel-Aviv, en un dels escenaris més complicats d’Europa, l’escorta nord-americà va emergir per assumir un paper determinant en el triomf del Barça davant el Maccabi (79-86). Amb 15 punts, 3 rebots i 3 assistències, Higgins va liderar l’actuació coral de l’equip blaugrana, amb excel·lents minuts de Laprovittola (19 punts), Satoransky (9 punts, 6 rebots, 6 assistències), Tobey (14) i Abrines (13).

«Vam defensar bé i vam ser molt més durs en la segona part, en la qual només van aconseguir sis punts a l’un contra un. Crec que és una gran victòria», va valorar Jasikevicius.

Pocs camps tan pressionants hi ha a l’Eurolliga com el Menora Mivtachim Arena, l’antiga Mà d’Elies. És difícil aïllar-se de la cridòria, de la pressió del públic, per molt que ja es conegui. La posada en escena del Barça va resultar bona, una vegada més, a partir d’uns primers minuts esplèndids de Laprovittola i també de Mike Tobey, un jugador que només apareix en la competició europea, però que respon en cada ocasió.

Els triples del base argentí i la mobilitat interior del pivot amb passaport eslovè van propulsar l’equip blaugrana d’inici. Però l’equip de Jasikevicius va anar perdent la iniciativa en el primer temps quan va moure peces a l’equip titular i va acusar la intensitat i el joc físic del Maccabi, que va anar imposant-se en els duels individuals.

Nivell físic i intensitat

Abrines es va encarregar de sumar també en el Barça, més enllà de Tobey i Laprovittola, tot i que l’equip blaugrana va trobar a faltar més protagonisme d’altres jugadors.  A Tel-Aviv, Sanli va estar molt limitat per les faltes personals. Tampoc Da Silva va ser capaç de prolongar l’estat de forma que va mostrar diumenge davant el Bàsquet Girona (16 punts, 14 rebots) i va passar desapercebut. I Higgins, a qui li va costar entrar en joc, tot i que quan ho va fer va resultar fonamental.

El base de la selecció espanyola Lorenzo Brown, i l’ex-Baskonia, Wade Baldwin, van demostrar, per la seva banda, que són el cor de l’equip israelià. Les peces diferencials, capaces de crear joc, dividir i generar la seva pròpia cistella. No va trobar l’antídot el Barça per desconnectar-los. Tots dos van anar creixent en confiança i, després que el Maccabi cedís el primer quart, el base campió d’Europa es va encarregar de canviar les dinàmiques amb el seu encert per deixar l’equip de Kattash per davant en el descans (43-40).

El nivell físic i la intensitat del joc va pujar diversos punts en la represa. El Maccabi va mantenir la seva aposta per les penetracions i el joc interior i això va deixar en una situació complicada l’equip blaugrana que va veure com els seus dos pivots, Sanli i Vesely, es van carregar amb la quarta falta. Però el Barça va saber trobar els punts de Laprovittola, Satoransky i, sobretot, de Higgins per mantenir la iniciativa (61-62).

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

El protagonisme de Higgins en aquella segona meitat va recordar la millor versió de l’escorta blaugrana. Però els seus minuts de l’últim quart van ser sublims, perquè no només va sumar en atac, sinó que va ajudar, i molt, en defensa. El Barça, a més va aconseguir assecar per complet el Maccabi, un equip de molt múscul però de sistemes pocs treballats, i això va fer que el parcial no parés de créixer en els últims minuts a favor dels barcelonistes per prolongar la seva esplèndida ratxa: 10 victòries en els últims 11 partits.