Espanya corona la seva fe amb un or espectacular

Quan entra en joc el compromís, el treball i la il·lusió, les etapes de transició no existeixen. La medalla d’or d’Espanya en l’Eurobasket 2022 perdurarà en el temps com la prova d’això. És un or gegant. Un record inesborrable per transmetre de generació en generació. On no va ser capaç d’arribar el talent individual de les grans estrelles, moltes dominants a l’NBA com Antetokounmpo (Grècia), Doncic (Eslovènia) i Jokic (Sèrbia), va arribar el desig d’un col·lectiu entossudit a honrar la seva recent història amb una victòria grandiosa i espectacular contra França (88-76).

La medalla d’or que aquest diumenge va conquistar la selecció té un valor incalculable. La generació dels Gasol, Reyes i Navarro, va tocar el cim pel seu enorme talent. La nova família acoblada per Scariolo en temps rècord, amb set debutants en el torneig, ha dinamitat totes les expectatives.  Ningú creia en l’èxit més enllà del vestidor. Però la fe del grup de Scariolo va ser capaç de moure muntanyes.

Juancho Hernangómez va ser l’heroi inesperat de la nit. El factor sorpresa. Va acabar el partit amb 27 punts i una sèrie sensacional de 7 de 9 triples per completar el millor partit de la seva vida. El premi de MVP de la final va ser merescut. Però al seu costat, van anar apareixent tots els herois de l’equip de Scariolo: Willy Hernangómez (14 punts, 8 rebots), escollit l’MVP del torneig, Lorenzo Brown (14 punts i 11 assistències), Jaime Fernández (13) o Alberto Díaz (8), un cop més fonamental sortint des de la banqueta.

Un vendaval

No hi havia dubtes sobre el gen competitiu de la selecció. Però la seva posada en escena i els seus primers 20 minuts van superar qualsevol expectativa. Espanya va ser un cicló. Liderada per l’imparable encert des del triple de Juancho Hernangómez, la selecció va anar consolidant la seva confiança fins a viure moments d’autèntica bogeria. El flamant aler dels Raptors va fallar el primer triple. Però després en va encadenar sis per disparar les diferències de la selecció fins als 21 punts (47-26), mentre el seleccionador francès, Vincent Collet, no parava de moure la banqueta per trobar una resposta, que no acabava d’arribar. Ho va intentar amb la zona, que Juancho va destrossar amb els seus llançaments.

Aquesta tremenda eficàcia es va conjugar en la selecció espanyola amb un excel·lent treball d’ajudes i anticipació en defensa, negant-li la pilota a Rudy Gobert, peça determinant per als esquemes francesos. I amb l’aparició també interessant de Willy Hernángomez a la zona.  Però el vendaval espanyol va acabar calmant-se i França va trobar un respir a través d’Evan Fournier, l’aler dels Knicks, responsable principal de l’escomesa francesa fins al final del primer temps, un parcial de 0-11 que li va tornar la vida (47-37).

Máxima tensió

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

El canvi d’escenari va tornar la força a l’equip francès, que va tornar a estrènyer el marcador amb un enorme desplegament físic (51-46) aprofitant uns minuts de dubte dels jugadors de Scariolo. L’aparició llavors de Jaime Fernández, amb dos triples providencials, va permetre recuperar sensacions i arribar als últims 10 minuts de nou amb tot sota control (66-57) i amb una França cada vegada més nerviosa i amb menys idees.

Només Evan Fournier i, en alguns instants, Heurtel es van atrevir a respondre al desafiament de la selecció, intentant tornar a enganxar-se al partit. Però un cop més va aparèixer Juancho Hernangómez en els últims minuts per aplanar el camí d’un triomf espectacular, inimaginable quan va començar el torneig, però absolutament merescut després d’una final superba.