El Barça pateix una rebolcada del Madrid en l’estrena de la final

Set vegades s’ha jugat el clàssic del bàsquet aquesta temporada. En cap d’aquestes es va apreciar tanta superioritat d’un equip com en l’estrena de la final de la Lliga al Palau. Només hi va haver un equip sobre el parquet, el Madrid, que va dominar tots els aspectes del joc, empesos per Hanga, autor de 16 punts, un dels descartats l’estiu passat, i va aconseguir silenciar per moments el Palau, cosa que no és tasca fàcil. El Barça va ser un grup sense ànima, empetitit, una ombra de si mateix, que només va poder competir en l’últim quart, quan estava contra les cordes (75-88). Així va perdre l’avantatge de camp a la final a les primeres de canvi.

«Ens ha faltat energia, hem d’intentar recuperar-la i jugar el nostre bàsquet», es va lamentar Jasikevicius. «Hem jugat un bon partit, els nois han fet un esforç defensiu enorme», va valorar Chus Mateo.

El que es va veure ja des del salt inicial en el primer quart va ser dos equips de dinàmica oposada. El Madrid, envalentit en confiança, segur de les seves forces, amb el ritme i la intensitat que necessita per un títol. En l’altre extrem, el Barça, un equip sense fe, que ja no creu en les seves forces, i que sembla haver perdut fins i tot la màgia a la banqueta del seu entrenador, Sarunas Jasikevicius, per trobar alguna solució. Sobre l’abisme, amb més de 20 punts en contra, va ser quan l’equip blaugrana va intentar remuntar a la desesperada, però només va poder reduir el mal final.

Sol amb un pivot

És ben cert que el Barça es va presentar al primer partit de la final limitat per la baixa de dos dels seus homes alts, Sanli i Oriola, i amb un sol pivot per fer front a la potència interior de Tavares i Poirier. Però no li va fer falta la superioritat dels seus grans al Madrid d’entrada, tot i que la seva superioritat en el rebot al final va ser devastadora (16 rebots ofensius blancs). L’equip de Chus Mateo va ser un vendaval ofensiu en el primer quart, en el qual ja va marcar clares diferències, mentre l’equip barcelonista, desbordat en defensa, va ser lluny de l’equip solvent que es va intuir durant molts mesos, però també en atac, on no va trobar solucions.

El Madrid va segellar de sortida la seva zona, va forçar pèrdues i mals tirs a l’equip català, va ser letal en el triple (4 de 5) i des d’un parcial inicial de 2-11, amb el qual va polvoritzar en un no res el 5-0 amb el qual va arrencar el Barça, només va fer que augmentar els seus avantatges fins a concloure el quart amb un voluminós 17-30.

Símptomes de descomposició

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Des d’aquest escenari tan favorable, l’equip madridista només va fer que engegantir-se i créixer en confiança per aixecar un mur gegant en el descans (31-49). Des d’un pou tan profund, tot es va complicar per a l’equip de Jasikevicius, que des del títol de la Copa, al febrer, ha anat donant senyals intermitents d’irregularitat i descomposició, cada vegada més evidents. Ja no és només una qüestió que el talent blaugrana s’hagi difuminat, i de la desaparició d’un bon grapat de jugadors. És que en l’energia posada sobre la pista hi va haver un abisme entre blaugrana i madridistes.

No va millorar massa el Barça en la tornada dels vestidors i les cares dels blaugrana a la banqueta feien molt explícit que l’equip de Jasikevicius no sabia com trobar sortida a una situació tan complicada. Només al veure’s amb la condemna a sobre (23 punts per sota, 51-74), l’equip blaugrana va fer un pas endavant per rebaixar el càstig. Van ser Jokubaitis i Laprovittola els que van creure, van tirar de l’equip i van arreglar la imatge blaugrana en l’últim període, en una càrrega ja desesperada. Gràcies a ells, la diferència va arribar a situar-se en la desena de punts, tot i que l’esforç no va evitar una dolorosa derrota que deixa el Madrid en clar avantatge anímic.