La inesgotable passió de Núria Martínez

Després de dos anys d’aturada perquè va ser mare de la petita Gala i compaginar aquesta nova vida amb la feina en una companyia d’assegurances (Catalana Occident), ha tornat a enganxar-se a la seva gran passió per aquest esport. Va començar la temporada a les files del Sant Adrià, que competeix en lliga femenina 2 (la tercera categoria del bàsquet espanyol), «gairebé com un hobby per matar el cuc, per agafar sensacions i recuperar el físic,» explica per telèfon a aquest diari mentre va amb cotxe de la feina a l’entrenament al pavelló Juan Carlos Navarro de Sant Feliu.

♀️ #LFChallenge | El emotivo debut de Nuria Martínez con el @FCBbasket_fem se saldó con victoria

Un vídeo del que disfrutar una y otra vez... 📹😀🍿 pic.twitter.com/inBUccDTzU

— Baloncesto España (@BaloncestoESP) 19 de febrero de 2022

Però el seu esperit competitiu no va poder resistir-se aquest gener passat quan li van trucar del Barça CBS, on comença a despuntar Lucía Navarro, la filla de ‘La Bomba’, perquè les ajudés al camí de l’ascens a Primera. L’equip blaugrana és líder de Lliga Challenge, amb quatre victòries d’avantatge sobre el segon, i a només dos de l’ascens directe, després de la victòria de diumenge passat davant l’Alcobendas a un Palau amb 4.000 espectadors a les grades, partit que ella no va poder jugar perquè era un ajornat del calendari i encara no estava inscrita. «Ha sigut tot fortuït, ni m’ho esperava. Però quan em van explicar els objectius que tenien, que eren de nivell, no vaig poder dir que no. Era també tornar als meus orígens, al Barça on vaig començar com a professional, i no deixa de tenir valor», explica.

L’addicció a competir

Núria Martínez, que ha competit amb la selecció espanyola als Jocs d’Atenes 2004 i Pequín 2008 , i ha guanyat medalles en Europeus i Mundials, reconeix que s’ha deixat portar per l’esperit competitiu. «L’atmosfera que es crea en un esport d’elit és addictiva. Soc molt competitiva i molt exigent. La tensió, la passió, els nervis a l’estómac... Tot això et motiva. És una cosa que tindré sempre», admet, tot i que reconeix que això no vol dir que en cas d’aconseguir l’ascens es plantegi seguir. «Ja anirem veient el dia a dia. No sé ni si a nivell familiar serà possible. Ara treballo, soc mare, jugo a bàsquet. Sincerament, ja veurem. No sé ni si a nivell físic estaré bé», explica.

♀️ #LFChallenge | Una tarde MÁGICA en el Palau 😍

3⃣9⃣5⃣8⃣ espectadores (@alexabrines, @Sergimaco, @atomicdog14, @CarlaSuarezNava...) para ver al @FCBbasket_fem‼️ pic.twitter.com/7ys6ycDmfv

— Baloncesto España (@BaloncestoESP) 7 de marzo de 2022

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

«Durant la setmana amb prou feines tinc temps, se m’escapa de les mans i el poc que tinc el dedico a la nena i a la meva família, i el que em queda és per descansar i aprofitar-lo al màxim», assenyala com un dels problemes, tot i que reconeix que la seva parella, Alfons, l’ajuda molt en la conciliació familiar. «Però quan m’assec al sofà, caic rodona. No parem de començar sèries i no acabar-ne cap», revela. També admet, que tot i que la vida dels esportistes no para d’allargar-se (Laia Palau, amb 42 anys, segueix a l’Uni Girona; Rafa Martínez, amb 40 al Baxi Manresa), acusa la recent maternitat. «El cos et canvia i molt. Aquesta és la part més difícil. El cap va més ràpid i el cos s’ha hagut de readaptar a aquesta nova exigència».

Malgrat aquest triple rol que exerceix en el seu dia a dia, Núria Martínez, no es veu com una referència al nou escenari d’empoderament de la dona. «És només qüestió d’organitzar-se bé», afirma amb modèstia. «Sincerament crec que hi ha moltes més dones que estan fent coses més importants que el que faig, tot i que és veritat que vaig ser de les primeres a obrir camí a nivell professional al bàsquet, a sortir per Europa a buscar-me la vida quan era molt jove i no era tan normal», resumeix i deixa un interrogant a l’aire sobre el seu futur si hi ha l’ascens a Primera. «Gala encara no n’és conscient, però m’encanta que sigui als partits. Em faria il·lusió que em veiés jugar, és clar, però no sé si és un desig realista».