Temps d’eufòria a Manresa

«Això no és una casualitat, sinó la conseqüència del bon treball dels últims anys al club. Estem seguint una línia ascendent, el projecte cada vegada és més sòlid i no és casualitat que estiguem ara on estem», es va congratular Pedro Martínez, després de la victòria contra l’Obradoiro d’aquest dimecres (104-84), amb què el Baxi va sumar la seva 11a victòria a la Lliga després de 17 jornades (és tercer provisional, compartint la zona noble amb el Madrid, Barça i Joventut), i va assegurar la seva classificació matemàtica per a un torneig que ja sap què és guanyar-lo: ho va aconseguir a Múrcia, el 1996, imposant-se al Barça (94-92) amb un triple final de Joan Creus.

🤪💦 pic.twitter.com/UG4N4K806p

— BAXI Manresa (@BasquetManresa) 20 de enero de 2022

La filosofia Pedro Martínez

El ritme, la intensitat, el desplegament físic, la defensa i la intensitat són conceptes que acompanyen l’aposta de Pedro Martínez, un dels tècnics més brillants del bàsquet europeu, a qui molts consideren com una de les claus per rendibilitzar un grup de jugadors sense gaire nom i transformar-los en un equip competitiu. Però aquesta temporada, la tercera que fa que està al Congost, han arribat a Manresa un grup de jugadors (Bako, Chima Moneke, Sylavin Francisco, Elias Valtonen, Luke Maye, Joe Thomasson) que combreguen 100% amb la seva filosofia i han aconseguit una química perfecta al vestidor.

«Estem en una dinàmica molt bona de treball diari i la conseqüència és ser competitius, i la classificació per a la Copa és el premi a tot el que s’està fent», assegura Xevi Pujol, el director esportiu més jove de la Lliga, que fins ara exercia d’assistent de Pedro Martínez i que aquesta temporada va substituir Román Montañez. En l’última aparició del Manresa a la Copa, el 2004, Pujol tenia 13 anys i va poder veure-la en directe perquè formava part de l’equip que va competir en Minicopa de Sevilla.

Seu és l’encert de reclutar jugadors com l’aler nigerià Chima Moneke, de 26 anys i 1,98 m, convertit en el segon jugador més ben valorat de la Lliga, l’heroi de la festa que es va viure contra l’Obradoiro (32 punts, 12 rebots), el base Silvain Francisco, que fa dos anys jugava en la Segona Divisió francesa, o l’aler finès Elias Valtonen, de 22 anys, que jugava en la Segona Divisió alemanya. La integració de tots els fitxatges és també fruit d’una base de jugadors nacionals importants amb Dani Pérez, l’incombustible Rafa Martínez, Yankuba Sima, el lesionat Guillem Jou o Dani Garcia, que posen les coses més fàcils.

Compartir banqueta

«La relació amb Pedro és molt bona, pensa que feia quatre anys que estava amb ell a la banqueta, que hem compartit moltes converses i parlem del mateix bàsquet», explica Xevi Pujol, que assegura que del que se sent més orgullós és de la manera de fer i construir un projecte capaç de competir contra els grans transatlàntics com el Madrid o el Barça, al qual van vèncer a la final de la Lliga Catalana i fa dues setmanes, després d’una pròrroga, al Palau.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

«Hem de celebrar-ho perquè no entra en la naturalesa d’un club com el nostre anar a la Copa», assegura el tècnic Pedro Martínez, donant també el just valor a una històrica classificació però sense eufòries. «Serà una molt bona experiència per als jugadors, crec que l’afrontaran amb il·lusió. Esperem estar-ne a l’altura, però ja veurem com hi arribem. Encara queda molta temporada davant».