El Barça torna a la ‘final four’ set anys després

La travessia ha arribat a la seva fi. El Barça tornarà a lluitar pel títol de l’Eurolliga després de set anys d’absència de la ‘final four’, una espera massa llarga, sobretot per a un club de primera línia com el blaugrana. L’arribada de Jasikevicius i la construcció d’un equip de luxe ha tornat la competitivitat a la plantilla, tot i que per segellar el seu bitllet per a Colònia (28 i 30 de maig), on l’esperarà l’Armani de Milà en una semifinal després de superar el Bayern, va haver d’anar fins al límit d’un cinquè partit en el qual va ser molt superior al Zenit de Sant Petersburg (79-53).

Aquesta vegada sí que la imatge del Barça va ser l’esperada. En el moment decisiu, va aparèixer a la fi l’esperit competitiu que havia acompanyat el bloc de Jasikevicius durant tota la temporada. Res a veure amb el que s’ha viscut en tota la sèrie, que s’ha jugat amb les regles imposades pel Zenit. Va dominar de principi a fi el Barça, amb marges de fins a 23 punts que no havien aparegut fins ara i això li va evitar l’angoixa dels quatre anteriors partits.

«Vam marcar el ritme des del primer moment. Vam jugar molt seriosos en atac i defensa. Vam trobar un bon rendiment de molts jugadors i això va marcar el to. Els jugadors han entès l’esforç que havíem de fer per arribar a una ‘final four’. Al mateix temps, el Barça ha d’arribar més vegades a aquesta fase. Volem construir un projecte en el qual puguem fer-ho de forma més seguida», va explicar Jasikevicius.

La intensitat de Bolmaro

Va ser un Barça solvent, competitiu, intens a cada acció, concentrat. I el més important, amb l’esperit defensiu que exigia un pols de tanta transcendència. A partir de la defensa, tot va començar a funcionar en el plantejament blaugrana que va jugar amb molta més agressivitat i decisió per atacar el setge rus i el lideratge de Calathes qui, per primera vegada, es va trobar còmode sobre el camp, i va estar molt ben rellevat per Bolmaro, un jove talent llançat cap al cim.

 Mirotic va tornar a estar per sota del que s’esperava: 7 punts, 3 rebots en 18 minuts. No ha sigut una eliminatòria que li agradarà recordar. Però en el Barça van aparèixer molts jugadors, van cobrir la seva absència. Higgins va exercir el seu liderat. Kuric va donar solvència des de la mitja distància. I el Barça també va comptar amb el desgast de Claver i Hanga, el treball eficient de Davies i, sobretot de Gasol per anar obrint bretxa amb certa facilitat i escapar-se ja en el primer temps fins a marges de 16 punts, que el Zenit va aconseguir rebaixar mínimament al descans (43-30).

Gasol, efectiu

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

El treball de Pau va resultar més que notable. Va completar el millor partit des de la seva tornada. Va sumar en els dos costats del camp, amb taps, intimidació i rebots en defensa. Però també va ajudar a donar fluïdesa a l’atac i a sumar. L’aportació de Bolmaro, per la seva banda, va resultar tan inesperada com intersante. El base argentí, que els Minnesota Timberwolves vol reclutar ja aquest pròxim estiu, va injectar al joc col·lectiu del Barça la dosi d’energia extra que li havia faltat fins ara.

El Barça va donar el cop definitiu en el tercer període, quan va fer créixer el seu avantatge fins als 23 punts (57-43) i va deixar anotar només nou punts al Zenit. La clau va ser desconnectar Kevin Pangos, la referència del Zenit, el jugador que ha alimentat l’esperança de l’equip rus. Sense l’aportació del base canadenc, lluny dels números que havia acreditat fins ara, l’equip de Pascual es va desinflar per complet per abaixar els braços i acceptar la seva rendició en el desenllaç.