Anar al contingut

LA COPA DEL REI DE BÀSQUET

El Barça torna a lluitar per un títol tres anys després

L'equip de Pesic supera el Gran Canària en semifinals i s'enfrontarà avui al Madrid en la final ( 74-87)

Luis Mendiola

El Barça torna a lluitar per un títol tres anys després

Angel Medina G

El Barça disputarà avui la final de la Copa amb el Madrid (18.30 hores). El que fa unes quantes temporades entrava dins del que és normal, participar en la lluita pels títols, arriba com una sorprenent novetat per als blaugranes que feia tres anys que no vivien una situació similar, justament des de la final de Copa del 2015 també a Las Palmas i amb els mateixos protagonistes que avui saltaran al Gran Canaria Arena.  Aquell precedent va ser madridista.
    

El Gran Canària, un  equip amb recursos i ambició, no ho va posar fàcil. Va exigir el màxim al Barça, que  va haver de fer un enorme desgast per obrir-se pas fins a la final (74-87). L’exblaugrana Eriksson, més motivat que ningú, va complicar el camí amb 25 punts i un segon quart magistral (17), però l’equip català va tornar a comptar amb l’empenta d’Heurtel (13 punts, 14 assistències) i Ribas (12 punts) i el cor d’Oriola (14 punts) per arrodonir una altra gran actuació col·lectiva que li va donar el premi que perseguia.
     L’arribada de Pesic a la banqueta blaugrana fa amb prou feines una setmana ha tingut un efecte revulsiu que supera qualsevol expectativa. El Barça torna a transmetre bones sensacions, a lluir punch, a mostrar-se fiable, tot el que s’espera d’un gran. Seria injust atribuir al tècnic serbi tots els mèrits. La qualitat era al vestidor. Però s’havia d’unir talent i estratègia.

ERIKSSON, LETAL

El Barça va controlar gairebé tots els aspectes del partit, menys Eriksson, que va lluir un perfil letal al segon quart que va fer vacil·lar l’efecte Pesic. Semblava molt còmode el Barça a la semifinal, recorrent a les mateixes armes que el van ajudar a prevaler davant el Baskonia i a aixecar el cap, a saber: solvència defensiva, control del rebot a les dues zones, ritme alt, pausa en els atacs, jugats tots amb cap. 
    

Aplicant aquesta recepta es va situar fins i tot a la frontera de la desena de punts (26-36, m. 15) amb més facilitat de la prevista. Però  Eriksson va posar de cap per avall el partit amb una irrupció poderosa en qüestió de minuts. Cinc triples consecutius sense fer cap error va encadenar l’aler suec, que aquesta temporada ha canviat el Palau per Las Palmas. I els seus 17 punts, dels 28 que va aconseguir el seu equip en el quart, van aixecar el quadro canari, donant-li el comandament al marcador al descans (43-41).

LA FORÇA D’ORIOLA

Va haver de tornar a remar el Barça, novament, des de la defensa a  la represa. Construir des del darrere. Tancar el rebot, multiplicar-se en les ajudes dins de la seva zona. Però aquesta vegada el va acompanyar la paciència que requeria el partit, una virtut que massa vegades ha trobat a faltar aquesta temporada i, a més a més, va mantenir el mateix nivell d’energia dels primers 20 minuts amb una aportació notable de Claver i Oriola.
    

Així va donar el cop definitiu al final del tercer quart, encadenant tres triples de Ribas, Navarro i Claver que van tornar a obrir un marge substancial al marcador (56-68, m. 30) i van posar el Gran Canària en una situació límit que els triples desesperats d’Eriksson i Aguilar no van poder canviar.

0 Comentaris
cargando