L'Unicaja torna a airejar la inconsistència del Barça

L’Unicaja va fer tornar el Barça al divan del psicòleg. Quan l’equip blaugrana semblava curat després d’una fase crítica aquesta temporada, l’equip malagueny va assaltar el Palau i es va emportar un triomf que el situa a la Copa (73-76) i torna a plantejar molts dubtes en el projecte barcelonista.

Els malaguenys van tornar a airejar la inconsistència dels blaugranes, que van arribar a perdre en alguna fase fins per 23 punts (42-65). Al final, a base d’orgull, també van estar a punt de firmar una èpica remuntada de la mà d’Oriola, autor de 17 punts (10 en l’últim període), i Pressey, que va sumar 11 punts i tres triples en aquell període. El base va estar a punt de forçar la pròrroga amb un últim llançament fallat.  

Va guanyar gairebé totes les batalles individuals l’Unicaja, que ja es va emportar el triomf del Palau el 22 de desembre en partit de la competició europea. I també les col·lectives. I de la mateixa manera que va fer seu el partit, també va estar a punt de llençar-lo amb pèrdues i regals en l’últim quart, que van permetre al Barça, a través d’una pressió desesperada, anar reduint les diferències i creure en la remuntada, que finalment no es va poder concretar.

L’equip de Joan Plaza es va desplegar amb intensitat i caràcter, va jugar amb cap sempre, aprofitant les moltes fissures que va demostrar un Barça nerviós, precipitat, que perd el nord i es descompon de forma incomprensible quan se li torcen les coses. Carlos Suárez, amb 14 punts, 8 rebots i 4 assistències va estar entre els elegits en els malaguenys, que també van comptar amb un gran paper de Shermadini (11 punts, 9 rebots).

No serveixen d’excusa en la pèssima imatge barcelonista les baixes de Seraphin, la de Moerman (d’última hora) i la lesió de Navarro molt a l’inici. Una altra cosa és que el partit deixés assenyalats molts dels seus homes, com Heurtel, Claver o Sanders, que van semblar superats per la pressió.

Només quan la situació era desesperada, el Barça va intentar treure’s els complexos i apostar per l’heroica. En aquest escenari va resultar impagable la feina d’Oriola, un gladiador a la pista, i també la de Pressey, un jugador que sembla fora del Palau, però que li va donar l’encert (amb tres triples) i la qualitat defensiva que necessitava un partit tan complicat. El problema és que el Barça venia de tan enrere, de tanta misèria, que li va faltar empenta per acabar de capgirar-lo.

«No hi hem arribat a temps, però és una lliçó important, la que ens emportem», va admetre el tècnic blaugrana, Sito Alonso. «No estar tan preocupat per ficar, com oblidar-se de coses que cal fer, com ara defensar. A la segona part, hem tingut un altre to i hem tingut l’oportunitat d’igualar el partit. Em quedo amb la part positiva.

El futur del Divina Joventut,  mentrestant, es complica una mica més. L’equip verd-i-negre va caure amb rotunditat a la pista del Bilbao (99-74), un dels rivals amb els quals lluita per sortir de la zona de descens, i va sumar la cinquena derrota seguida. 

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

La Penya no va tenir opció en un partit en que li anava la vida davant  un Bilbao que ha recuperat la credibilitat amb l’arribada de Veljko Mrsic a la banqueta. I no la va tenir perquè l’equip verd-i-negre es va tornar a mostrar com un bloc tou, amb poca experiència, que va arribar a veure’s 35 punts per sota (93-58, m. 35), abans de maquillar el marcador al tram final.

A l’hora de la veritat, el pivot ja-maicà Jerome Jordan (12 punts, 6 rebot) es va trobar excessivament sol i només va trobar una mica de suport en les aparicions puntuals del jove Nenad Dimitrijevic.