28 maig 2020

Anar al contingut

L'EUROLLIGA DE BÀSQUET

El Barça té una alegria per fi

Perperoglou i Koponen condueixen l'equip blaugrana a un plàcid triomf davant l'Estrella Roja (67-54)

Luis Mendiola

El Barça té una alegria per fi

Alejandro Garcia

Eliminat amb antelació de l’Eurolliga i en una situació molt adversa per l’absència de dos dels seus tres pivots, Tomic i Faverani, el Barça va ser capaç de treure l’orgull en el moment més complicat i derrotar l’Estrella Roja, un rival que té les seves últimes opcions europees d’arribar als quarts de final, però que es va veure totalment superat per les ganes dels blaugranes, liderats pels 17 punts de Perperoglou i els 13 de Koponen. 

El públic del Palau Blaugrana, decebut pel fracàs en el torneig, va donar el seu veredicte d’entrada i va xiular a l’equip quan va sortir a jugar. La penya Sang Culé va desplegar una pancarta explícita: «¿Fins quan la broma?». Però, quan es va concretar el triomf, tots van agrair l’esforç de l’equip, el lideratge de Perperoglou, la valentia de Koponen, els minuts de Kurucs, una de les perles del planter. I, al final, van acomiadar el partit amb un somriure.

AMB CARÀCTER

El Barça es va aferrar al manual de supervivència davant l’Estrella Roja. No li quedava cap més opció, en un partit que va afrontar amb Diagné com a únic pivot i improvisant amb Claver com el seu relleu. Era l’única possibilitat sense el lesionat Faverani i sense el sancionat Tomic, a qui l’Eurolliga va castigar amb un partit de sanció per un cop de colze al madridista Carroll en el clàssic.

En aquesta situació de precarietat, l’equip de Georgios Bartzokas va fer l’única cosa que podia fer: serrar les dents en defensa i encomanar-se als triples en atac com la seva principal alternativa, en què va acreditar uns bons percentatges (12 de 28, un 42,9%). Però també va treure l’orgull ferit, va posar moltes ganes i, el més important, va escapar-se de la inconsistència que ha sigut el seu pitjor problema aquest any. Tots els jugadors es van buidar. L’exemple va ser Claver que es va multiplicar en el partit i que va acabar amb 5 punts i 10 rebots. 

L’Estrella Roja, amb la classificació per als quarts de final en joc, no va saber jugar amb intel·ligència i va estar lluny de ser el rival consistent que va aconseguir encadenar set victòries amb triomfs davant rivals de la talla del Madrid, CSKA, Fenerbahçe o Panathinaikos. 

TRIOMF MADRIDISTA

En lloc d’aprofitar la debilitat dins de la zona i de buscar accions interiors (Radonjic es va oblidar de Kuzmic durant molts minuts), el quadro serbi es va obcecar a buscar solucions individuals i a intentar el llançament exterior, quan és un dels pitjors equips de l’Eurolliga en aquest apartat estadístic.  

El Barça va saber anar creixent en el partit, assentant la seva confiança (va completar un excel·lent tercer quart) i va resoldre els escassos problemes que li va plantejar l’Estrella Roja, per aconseguir una victòria que li va molt bé després de la dura derrota viscuda dimecres al clàssic.

El Reial Madrid, per la seva part, va reforçar la seva posició de líder amb una victòria en l’exigent pista de l’Olympiacos (73-79), impulsat pel talent de Sergio Llull i d’Anthony Randolph, tots dos amb 21 punts. En el quadro grec, privat d’una de les seves figures, Printezis, per lesió, el millor va ser Milutinov amb 18 punts, mentre Vassilis Spanoulis va acabar amb 9.