Els beneficiaris de la targeta rosa cauen un 18% en una dècada

La targeta subvencionada, dirigida a persones grans, amb discapacitat, i amb baixos ingressos, permet viatjar per la xarxa integrada de metro, autobusos urbans i interurbans, tramvia i Ferrocarrils de la Generalitat. En el cas de la targeta rosa reduïda, els seus beneficiaris han caigut gairebé un 18% des del 2015. Els que disposen d’aquesta modalitat poden adquirir la T-4, un títol amb tarifa social: 10 viatges per 2,25 euros, cosa que deixa cada desplaçament en tot just 22 cèntims. Així mateix, els usuaris de la targeta rosa gratuïta han disminuït un 11% en aquell període.

Es tracta de xifres corresponents únicament a Barcelona, però que ofereixen una fotografia representativa de l’evolució del conjunt metropolità. En concret, els beneficiaris de la targeta reduïda a Barcelona han passat de 133.620 el 2015 a 110.132 el gener d’aquest any. Quant a la modalitat gratuïta, els 112.370 usuaris del 2015 s’han reduït a 99.956 a l’inici del 2026.

La caiguda es produeix als deu districtes, tot i que amb una intensitat desigual. En tots ells, el nombre d’usuaris de la targeta de preu reduït ha retrocedit amb més força que el de la gratuïta. L’Eixample és el districte que més beneficiaris ha perdut en termes absoluts: 2.118 menys en el cas de la targeta gratuïta i 4.346 en la reduïda. El segueix Nou Barris, un dels districtes amb més nombre d’usuaris, que ha perdut 1.484 beneficiaris de la gratuïta i 2.859 de la reduïda.

La clau d’aquesta caiguda sembla estar en el límit d’ingressos fixat per poder accedir al títol social.

L’AMB concedeix la T-metropolitana en funció dels ingressos familiars bruts per persona: fins a 9.240 euros anuals per a la targeta rosa gratuïta i fins a 18.480 euros per a la reduïda. Per calcular aquests llindars utilitza l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), l’índex que es fa servir de manera generalitzada com a referència per a la concessió d’ajuts i subvencions públiques. I allà és on apareix una de les claus del problema, segons fonts oficials consultades per aquest diari. L’IPREM del 2015 era de 532,51 euros mensuals i, després d’anys d’escassa actualització i de pròrrogues pressupostàries, el seu augment fins al 2026 ha sigut de tot just un 12,7%. En canvi, la pensió contributiva mitjana de referència ha acumulat en aquell mateix període una pujada aproximada del 27%. En definitiva, les pensions han crescut més del doble que l’IPREM.

Conseqüències més enllà

Notícies relacionades

L’Ajuntament treballa en la reedició dels Bonus Consum

El PSC i Junts s’alien per aplanar tres reformes urbanístiques

Aquesta divergència explicaria el retrocés de beneficiaris. Amb un llindar d’accés pràcticament congelat durant anys, mentre les pensions i altres rendes han continuat pujant de manera moderada, la targeta social s’ha anat tornant més restrictiva de forma silenciosa. Cada vegada més llars han quedat fora dels requisits o han deixat d’encaixar en ells, sense que això impliqui necessàriament una millora substantiva de la seva situació econòmica, en especial en uns anys en què la inflació ha encarit el cost de la vida ordinària.

Igual com amb la T-metropolitana, la bretxa entre l’augment de les pensions i els salaris i la congelació de l’IPREM està provocant, segons han alertat diverses organitzacions, que moltes persones quedin excloses d’ajuts socials. Mentre el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) va reclamar actualitzar l’IPREM perquè no perjudiqui l’accés i la intensitat de les prestacions socials, La UGT va arribar a proposar substituir aquest índex per un indicador lligat al llindar de pobresa per evitar que la pròrroga pressupostària continuï congelant ajuts i subsidis.