Aquest últim any

La recollida de brossa "porta a porta" fa marxa enrere en municipis catalans: "Els veïns no se l’han cregut"

El rebuig veïnal porta a frenar aquesta manera de retirar residus en poblacions com La Garriga o Corbera de Llobregat

Localitats com Vic o pobles del Penedès no van arribar a fer el pas tot i haver-se plantejat implantar-la

Un contenedor inteligente de La Garriga.

Un contenedor inteligente de La Garriga. / Ayuntamiento de La Garriga

4
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Coordinador de l'equip d'informació local de la regió metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Un bon coneixedor dels secrets polítics de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat, 16.044 habitants) il·lustra amb un exemple molt visual el cost polític d’implantar la recollida de brossa "porta a porta" al municipi. "A les municipals de l’any 2019, ERC i CUP van sumar deu regidors i van formar govern. El 2023, entre tots dos es van quedar en quatre edils [i l’alcaldia va passar a mans del PSC]. De deu a quatre. El que va passar entremig va ser el "porta a porta"", rubrica aquesta font, que demana no ser citada.

El risc de pagar un preu elevat en vots perduts ressona al despatx de qualsevol alcalde que fa el pas de defensar aquest tipus de recollida de residus. Tot i que tant l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) com administracions supramunicipals com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) recomanen als ajuntaments adoptar la mesura per millorar les seves taxes de reciclatge i assumir els estàndards europeus, els consistoris recelen. Fins i tot hi ha un grapat de municipis d’una mida important que han optat directament per fer marxa enrere amb la mesura aquest últim any, segons ha pogut confirmar EL PERIÓDICO.

Un d’aquests casos és el de La Garriga (Vallès Oriental, 17.386 habitants), que havia adoptat el "porta a porta" a tot el municipi. "Estem canviant de model: sempre havíem entès que el "porta a porta" a tot el municipi no acabaria de funcionar", explica l’alcaldessa Meritxell Budó (Junts), també presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Budó lamenta que "els veïns no se l’han cregut i no se l’han fet seu", una reacció que evoca la que ja es va viure el 2021 al barri barceloní de Sant Andreu. "Sobretot a les zones més denses: vam passar de buidar 6.000 papereres a 60.000", critica l’edil, que ja té en marxa el model mixt de contenidors intel·ligents a les àrees més denses i "porta a porta" a les urbanitzacions. Una casuística similar s’ha donat a la també vallesana Sant Celoni (Vallès Oriental, 18.916 habitants).

Coincideix amb les paraules de Budó l’alcaldessa Rosa Boladeras (PSC), en aquest cas de Corbera de Llobregat. "Hem mantingut el "porta a porta" a les urbanitzacions, però al nucli urbà l’hem canviat per contenidors normals perquè no va funcionar". Boladeras assumeix que el rebuig veïnal va sorgir en un context de "voreres estretes i cubells que queien". "A la gent l’hi hem de posar fàcil, però de vegades cal provar les coses per veure que no funcionen", entén la regidora. Per la seva banda, fonts de l’ARC recorden que, com pitjor sigui el reciclatge i més gran sigui la generació de "fracció resta", més elevat serà el cost de la taxa de brossa que haurà de pagar la ciutadania.

Consultes ciutadanes sobre el "porta a porta"

El cop de porta al "porta a porta" que radiografien Budó i Boladeras s’ha replicat, tot i que en estadis diferents d’implementació, en altres municipis com Vic (Osona, 50.405 habitants) o la Mancomunitat Penedès-Garraf, integrada per 27 ajuntaments de l’Alt Penedès, els sis del Garraf i dos del Baix Penedès.

David Martínez, responsable del servei de Residus de la Mancomunitat, explica que la Mancomunitat gestiona dos contractes de recollida de residus. Un, del 2022, en cinc municipis que van optar pel "porta a porta" i entre els quals hi ha alguns dels que registren millor taxa de reciclatge de tot Catalunya, com Sant Pere de Riudebitlles o Torrelavit.

En un segon contracte, que acaba de finalitzar el seu desplegament, la Mancomunitat plantejava les possibilitats de "porta a porta" i contenidors intel·ligents en igualtat de condicions. "Nosaltres vam validar tecnico-políticament tots dos models i van ser els mateixos municipis els que van decidir", assenyala Martínez.

La decisió dels ajuntaments va ser mancomunar el servei de contenidors intel·ligents, tot i que els governs municipals anteriors havien optat pel "porta a porta". Fins i tot es van arribar a fer consultes ciutadanes per prendre la decisió, com va passar a Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès, 1.037 habitants) el 2023. De 370 vots, 230 veïns van optar pels contenidors intel·ligents i 121 pel "porta a porta".

Notícies relacionades

A Vic, fonts municipals consultades per aquest diari esgrimeixen "dificultats en la identificació de cubells o problemàtiques d’incivisme" com a motius per no haver expandit el "porta a porta" al gruix del municipi, on predominen els contenidors oberts. Actualment, aquest model de recollida de residus es limita a quatre barris residencials i aïllats de la zona urbana: la Guixa, Sant Llàtzer, Quatre Estacions i Serra-de-senferm.

De moment, el consistori "descarta aplicar el sistema de contenidors intel·ligents" per motius com l’elevat cost de la seva tecnologia i que no es considera prou madur per donar una bona resposta a la taxa per generació, afegeixen fonts municipals de Vic, que asseguren apostar pel foment dels bons hàbits en la separació de residus a través de cursos de reciclatge o jornades de conscienciació ciutadana.