Espai històric

Licitades les obres per reformar el Teatre Joventut de L'Hospitalet per un valor de 4,5 milions d'euros

L'emblemàtic equipament tancarà durant prop de dos anys per sotmetre's a una renovació profunda que abordarà problemes acústics i de seguretat

Fachada del Teatre Joventut de LHospitalet, en una imagen de archivo.

Fachada del Teatre Joventut de LHospitalet, en una imagen de archivo. / Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha tret a concurs les obres per renovar l'històric Teatre Joventut de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Uns treballs que tindran un cost estimat de 4,5 milions d'euros i la previsió dels quals és que, un cop s'iniciïn, s'allarguin durant uns 18 mesos. Amb les obres, l'Ajuntament de L'Hospitalet i l'AMB busquen dur a terme "una rehabilitació energètica i funcional", d'acord amb la necessària renovació de l'equipament.

El teatre hospitalenc va dur a terme les seves últimes funcions abans de la renovació el desembre del 2025. Des d'aleshores, l'equipament ha estat tancat a l'espera que es licitessin i adjudiquessin les obres. Més enllà de la sostenibilitat energètica, tal com consta en la memòria del projecte d'obres, en els últims anys, el teatre ha rebut queixes reiterades d'un edifici veí, a causa de "vibracions i problemes acústics". "La propietat ha realitzat treballs puntuals per millorar la situació, però la problemàtica avui dia persisteix", continua el text.

Després de fer les cales pertinents, s'ha tingut coneixement de la situació de tot el teatre respecte de la protecció contra el foc. Actualment, l'estructura metàl·lica no té cap tractament d'ignifugació i, per tant, els treballs que cal fer han d'incloure aquest tractament complet a tot el teatre per complir la normativa vigent. De cara al preu elevat dels treballs, el projecte d'obres remarca que l'edifici es troba en un estat correcte, amb signes de desgast, però que no compleix diverses normatives actuals referents a l'accessibilitat, la salubritat, la protecció contra incendis i la protecció contra el soroll. Així, "alguns dels treballs necessaris per actualitzar el teatre en aquestes normatives impliquen un import econòmic considerable, com és la protecció contra incendis", assenyala el contracte.

La demora d'aquests últims mesos ha suposat protestes per part d'algunes entitats veïnals o grups de l'oposició. "Ningú discuteix la necessitat de fer obres, però el problema és com i quan s'ha decidit tancar-lo i deixar el barri i la ciutat sense cap alternativa", va dir fa poc més d'un mes el líder de l'oposició i portaveu d'ERC-EUiA, Jaume Graells. Per la seva banda, Carme Rimbau, integrant de l'Associació Castell de Bellvís a la Torrassa (ACBALAT), diu que també entén els treballs, però lamenta que coincideixin amb el tancament de l'Auditori de la Torrassa, propietat de l'Arquebisbat de Barcelona: "Podria ser una solució derivar algunes de les activitats al Joventut, però com que tancarà durant gairebé dos anys ens quedem gairebé sense espais al barri".

Equipament emblemàtic

Gairebé un segle de vida té ja el Teatre Joventut. L'edifici és obra de l'històric arquitecte local Antoni Puig i Gairalt —un dels dos germans arquitectes a qui la segona ciutat de Catalunya deu bona part del seu patrimoni més reconegut—, va obrir les portes el 1931 i va funcionar durant anys com un cinema de barri més de L'Hospitalet, en aquest cas, entre els barris de la Torrassa i Collblanc.

Amb els anys, el cinema va anar perdent força i va acabar tancant el 1972. El 8 de maig de 1991, l'equipament va tornar a aixecar el teló, reconvertit ja en el teatre que és ara i pel qual han desfilat milers d'actors, actrius, músics i companyies.

Notícies relacionades

Amb tot, van ser diversos els intents per reconvertir l'equipament en un aparcament, però, finalment, el Pla General Metropolità d'Ordenació Urbana del 1976 el va qualificar d'equipament comunitari i el consistori va denegar les llicències en tràmit. El resultat de tot plegat és que, després d'un període en desús, als anys 80, l'Ajuntament de L'Hospitalet el va adquirir i va projectar, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, la construcció d'un teatre-cinema municipal.

Després d'un llarg procés d'obres, el 1991 el Teatre Joventut va ser inaugurat. La ciutat va passar així a disposar d'una gran sala teatral amb 583 butaques i una segona sala, just a sota, amb capacitat per a 185 espectadors, equipada amb pantalla fixa, projector professional de 35 mil·límetres i un petit escenari que també ha possibilitat la representació de muntatges teatrals de petit format.