Esteve Camps: "Gaudí continua sent un gran desconegut"

"Als anys 60 i 70, l’obra de Gaudí no s’estudiava a les escoles d’arquitectura de Barcelona", va explicar Camps en la sessió amb públic a Casa Seat. El camí de la reconciliació no ha sigut un camí fàcil. No van ser pocs els professionals del gremi que es van manifestar en el seu dia en contra de la continuació de les obres del temple. El salt entre aquell abans i l’avui es relata millor amb la trucada que durant les vacances passades va rebre el president delegat de la fundació. Era el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guim Costa, que li comunicava que, "per unanimitat", els organitzadors del congrés mundial que al juny se celebrarà a Barcelona desitjaven que un dels actes centrals d’aquesta cita, l’entrega de guardons, es porti a terme a la nau central del temple.

La basílica ha fet caure el mur del rebuig generalitzat dels arquitectes, però una altra qüestió sobre la taula continua sent sempre la mateixa. L’hi va plantejar el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez. ¿Com és la convivència amb els veïns? N’hi ha que pateixen les ingratituds de la multitudinària presència de turistes als carrers de l’entorn, a més d’una evident degradació comercial en el perímetre més immediat. Però n’hi ha encara de més inquiets, els que temen haver de mudar-se si l’Ajuntament dona llum verda a la construcció de l’escalinata de la façana de la Glòria. A les dues qüestions va donar resposta Camps.

Solar buit per a 300 pisos

"Les relacions amb l’Ajuntament són excel·lents i amb els veïns i l’eix comercial de l’avinguda Gaudí són també molt bones", va dir. Va comprendre, és clar, la inquietud dels afectats per la construcció d’aquesta escalinata, però va recordar que, a només una illa de distància, la Sagrada Família és propietària d’un solar en el qual podrien construir-se uns 300 pisos per desencallar aquesta negociació. ¿Quan? Si hi ha un anunci sobre això, va dir, "no serà abans de la visita del Papa", el 10 de juny.

Notícies relacionades

Montjuïc, Fabra i Coats i la Model, eixos del nou pla de memòria

El monument a Cerdà s’erigirà per fi a la plaça de la Universitat

La decisió de Lleó XIV de fer una parada al temple durant el seu viatge a Espanya podria, vistos els precedents, multiplicar de nou l’interès per visitar la Sagrada Família en els pròxims anys, una cosa que ja va passar després de la consagració com a basílica menor que en persona va fer Benet XVI el 2010. Fruit de la retransmissió mundial d’aquell acte, la venda d’entrades va créixer un 48%. ¿Passarà de nou? Si de cas, va reconèixer Camps, la capacitat s’incrementarà lleugerament quan sigui accessible la Torre de Jesús, al llarg del 2027 o 2028, perquè fins aleshores no estarà instal·lat l’ascensor vidrat interior, actualment en construcció a Alemanya.

El repte, va prosseguir, no és tant quantitatiu com qualitatiu. La Sagrada Família va rebre el 2025 gairebé 4,9 milions de visitants. Amb aquestes xifres, en tot cas, la Sagrada Família s’ha mantingut fidel al seu propòsit original, que fos un temple expiatori i, en conseqüència, finançat amb donatius. El 2025, la venda d’entrades va aportar 134 milions d’euros als comptes bancaris del temple. Les obres i les despeses corrents van consumir 113 milions, però algun dia aquesta segona quantitat, quan els treballs es vagin acabant, minvarà. Així que s’acosti aquesta data, va dir Camps, es podrà augmentar el fons d’ajuts socials que fa tres anys va posar en funcionament el patronat i que el 2025 va ser de cinc milions i va beneficiar 362 entitats.