L’Ajuntament de Badalona cedirà un solar a la Generalitat perquè construeixi una residència de la tercera edat

No només van ser aprovades per unanimitat, sinó que, a més, Albiol va aprofitar la tribuna municipal per fer anuncis al respecte. Sobre el tema de les residències, l’alcalde va assegurar que "en un termini màxim de dos mesos" facilitaran "un solar municipal a disposició de la Generalitat per a la construcció d’una residència pública". Pel que fa al manteniment dels equipaments educatius, Albiol va recuperar l’anunciat fa un mes en una reunió amb les direccions de les escoles de la ciutat, en què va assegurar que el govern municipal invertiria uns 33 milions d’euros a reformar tots els centres educatius municipals.

Pedro Jesús Fernández, com a representant de la Marea Pensionista de Badalona, va ser l’encarregat de presentar la moció "per instar els governs local i autonòmic a agilitzar els tràmits necessaris per construir residències, centres de dia i serveis públics per a la gent gran". L’activista ha declarat que la Marea Pensionista ha recollit més de 3.000 signatures per reclamar residències públiques per a la gent gran; així com altres 400 perquè es construeixi un centre de dia als baixos de l’antiga fàbrica Jumberca.

La regidora d’Hisenda i Serveis Socials, Eva Guillén, ha recollit el guant i ha assenyalat la Generalitat: "Badalona no pot esperar més, necessitem calendari i un compromís, que començaria amb un pressupost per part de la Generalitat, perquè sense això no hi haurà residències, ni més places, ni centres de dia". Pedro Jesús Fernández ha agraït el compromís del govern municipal, però ha advertit que a partir d’ara volen que les paraules "es converteixin en fets".

Manteniment de les escoles

Tot i que el sentit del vot en la moció sobre el deteriorament de l’escola Josep Carner també ha estat d’unanimitat, el debat en aquest punt ha estat més aspre. Dos representants de l’AFA del centre, Noelia Mohedano i Néstor Muñoz, han descrit els greus problemes que arrossega l’equipament. Entre altres deficiències, una porta trencada, lavabos que ja tenen 40 anys, aigua amb òxid, goteres o un ascensor que fa vuit mesos que està avariat.

La resposta oferta per la tinenta d’alcaldia, Cristina Agüera, ha transcorregut per uns camins ja coneguts. Ha al·ludit a la "deixadesa" i la "falta de manteniment" dels governs municipals anteriors, i ha assenyalat que en els tres anys de mandat de l’actual equip de govern "s’han anat fent actuacions". En aquest punt les crítiques de l’oposició s’han intensificat, i ha estat el portaveu del PSC, Fernando Carrera, qui més ha recorregut a la ironia: "Van vostès més lents que els Objectius de Desenvolupament Sostenible", ha sentenciat, en referència a les actuacions a les escoles del govern municipal.

Com és habitual, ha estat l’alcalde Albiol qui ha tancat el debat, moment en què ha aprofitat per recordar el compromís que l’Ajuntament va assumir amb els directors dels centres públics badalonins en una reunió fa un mes: la posada en marxa, a partir de 2027, d’un pla d’actuació municipal per reformar totes les escoles de la ciutat, segons les seves necessitats, amb una inversió de 33 milions d’euros, en el que suposa "la inversió en escoles més important de la història d’aquest Ajuntament". "En aquests tres anys hem anat tapant el que anava petant —ha declarat Albiol—, a partir d’ara, o continuem posant pedaços o fem un plantejament seriós".

Sobre les crítiques per la lentitud municipal per prendre mesures, Albiol ha volgut rescatar una de les seves intervencions al I Fòrum Municipalisme, organitzat per EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica la setmana passada. Allí, el regidor popular va assegurar que, de mitjana, transcorren de tres a quatre anys entre que una administració decideix impulsar una promoció d’habitatge i finalitza la seva construcció. Al Ple d’aquest dilluns, Albiol ha pres aquest exemple per referir-se a l’anunci del Govern de destinar 100 milions per reformar escoles (dels quals 2,5 anirien a parar a Badalona): "Des que rebem aquests diners fins que puguem iniciar les obres ha de passar com a mínim un any del període de contractació", ha indicat, després de destacar que tant el conseller de Presidència, Albert Dalmau, com els alcaldes presents al Fòrum (entre els quals el republicà Marc Aloy, de Manresa) van mostrar estar d’acord amb Albiol.

'Correllengua' i c/Canigó, mocions que no prosperen

No van córrer la mateixa sort les altres dues mocions proposades al Ple municipal, que no van prosperar a causa del vot en contra del govern del PP. La primera, sobre la "normalització de la llengua catalana a Badalona i de suport al 'correllengua'", a la qual el govern d’Albiol es va oposar. En la seva intervenció, Albiol va sostenir que les propostes incloses en la moció no asseguraven una defensa de l’idioma; i va afegir que en els arguments fundacionals de les joventuts d’ERC (que van presentar l’escrit) "hi ha aspectes que són molt crítics amb aquest partit", en referència al PP.

L’oposició va criticar la postura contrària del govern local en aquest tema, i va recordar que el setembre de 2025 el mateix Albiol va presentar una moció (amb caràcter d’urgència) per adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua. L’oposició havia presentat anteriorment una moció similar, però el govern municipal la va desactivar amb la iniciativa sorprenent d’una moció que pràcticament en copiava el contingut. "Els objectius són els mateixos, no acabem d’entendre el posicionament en contra", va sostenir Pol Molina, representant de les joventuts republicanes, que va llegir l’escrit de la moció. En la mateixa línia es va pronunciar Rosa Trenado, d’En Comú Podem, que a més va recordar com a vivència personal que ella va aprendre català gràcies a les parelles lingüístiques del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Notícies relacionades

El pop-up oficial del grup coreà Blackpink arriba a Barcelona: articles exclusius en aquesta zona de la ciutat

Mor una dona de 83 anys després de ser atropellada a Barcelona

El president d’ERC, Àlex Montornès, va posar en dubte el 'Badalonisme' que va centrar la campanya electoral municipal d’Albiol el 2023 i va declarar que "votar el PP té un preu, les màscares cauen". L’exalcaldessa Dolors Sabater (Guanyem) va ser la més crítica amb la postura del govern municipal: "Vostès són artistes de l’engany, però almenys diguin el motiu, que se’ls veu el llautó". Per la seva banda, Fernando Carrera (PSC) va mostrar el seu astorament: "Sempre al·lucino amb vostès als plens", va assegurar, referint-se al govern del PP. "Sembla que el model Albiol és votar en contra sense saber per què", es va preguntar Carrera. La resposta final d’Albiol va insistir que les polítiques de defensa de l’ús del català no han servit en els últims 30 anys: "Cada vegada s’inverteix més diners a fomentar el català i cada vegada el català es parla menys".

Tampoc no va prosperar la moció que versava sobre la situació dels veïns de l’Illa Canigó, afectats per l’esfondrament mortal del febrer de 2024 i que, des d’aleshores, han d’escometre obres de rehabilitació dels seus immobles. El govern local va argumentar que el text de la moció apuntava que l’Ajuntament "menyspreava" i s’"havia desentès" dels veïns afectats per justificar el seu vot en contra: "No podem aprovar aquesta moció perquè no recull la feina feta realment per l’equip de govern", va concloure l’alcalde Albiol.