Mobiliari urbà
Els models Romàntic i Neobarcino competeixen a Barcelona
El banc de disseny clàssic domina a la ciutat amb gairebé el 14% dels seients de l’espai públic, però amb prou feines se’n compren noves unitats. Creix la implantació del format més modern.
És impossible passejar per Barcelona sense veure’ls. Els distingeix la discreció i la voluntat de ser útils, però la seva figura resulta tan pròpia de la ciutat com el paviment de panots. I, a diferència de l’emblemàtica rajola, se’ls pot trobar en moltes altres poblacions, fins i tot en latituds allunyades. Els dos bancs que predominen a la capital catalana s’han propagat molt més enllà de l’urbs de què són peces bàsiques de mobiliari. Ja sigui versionats o fidels al traçat original, els models Romàntic i Neobarcino són els seients més freqüents en carrers i places de Barcelona, l’aparador que els ha portat a expandir-se.
Gairebé el 14% dels més de 37.500 bancs dels carrers de Barcelona –sense comptar els situats en parcs, on també n’hi ha molts– són exemplars del disseny conegut com a Romàntic, característic per la forma corba i compost de llistons fins a fusta. Segons dades de l’Ajuntament, n’estan inventariades 5.208 unitats a la via pública de la ciutat. Són gairebé el doble dels bancs existents del tipus Neobarcino, el segon més usual, amb 2.734 escampats a l’urbs, a més de 1.871 en format cadira.
El Romàntic "ha sigut i continua sent un dels bancs més clàssics instal·lats per totes les ciutats del país", destaca Carlos Fàbregas, del grup Fàbregas, fabricant des de fa més de 35 anys de la varietat que més es repeteix a Barcelona. Comenta que "va ser un dels primers models de banc urbà que es van fabricar" i se segueix distribuint al voltant de Catalunya. Opina que el motiu que ho ha fet "tan famós i demandat" és la seva silueta "corbada i clàssica". "Aquest disseny el va fer bonic, atractiu per als arquitectes i apte per instal·lar-lo als centres històrics", assenyala.
Exemplars de Neobarcino, als carrers de Barcelona. /
Tot i que continua sent el més comú, el seient Romàntic amb prou feines continua reproduint-se per Barcelona. Dels 8.613 seients que es van adquirir entre el 2023 i 2025, el consistori només va encarregar 20 exemplars nous del banc més estès a la capital. "L’Ajuntament pràcticament ja no demana aquest model, corrobora Fàbregas. Indica que "es continua demanant en algunes obres concretes a tot el país, però el nombre d’unitats subministrades ha baixat moltíssim".
Transició i substitucions
El declivi del Romàntic coincideix amb l’auge del Neobarcino, és el model que més es proveeix el consistori més. En els últims tres anys, Barcelona ha incorporat 971 bancs d’aquest estil i 1.206 cadires de la mateixa sèrie, totes dues proveïdes per l’empresa Benito, que en produeix des del 1998.
"Diríem que aquest és el banc més venut de la història a Espanya i un dels més introduïts també a tot Europa i el món", afirma el director de màrqueting de Benito, Arnau Miralpeix, que afegeix que "l’han copiat gairebé totes les competències". La seva hegemonia es completa amb versions semblants d’altres marques. Les disputes per les autories no són estranyes al sector, observa el director del màster en disseny de mobiliari de l’escola Elisava, Ricard Ferrer. "Hi ha debat sobre la propietat intel·lectual dels dissenys i hi ha empreses que s’han enfrontat pels drets de models concrets", apunta.
El Neobarcino guarda un fort vincle amb la ciutat que li dona nom. "No es va dissenyar expressament per a Barcelona però, òbviament, com a ciutat és un referent i es va tenir en compte el criteri dels seus tècnics al fer el disseny", explica Miralpeix. L’empresa afirma que els tractaments que aplica perquè la seva creació sigui resistent a la corrosió i facilitar la neteja de grafitis el converteixen en un dels seients més demandats a Barcelona i altres poblacions. "Fan que el banc sigui molt difícil de ratllar i allarguen molt la periodicitat de manteniment de la fusta", ressalta.
L’Ajuntament admet una certa transició entre la línia Romàntica que encara domina a Barcelona i la presència en augment de l’estil fabricat per Benito. Els diferencia que el segon sol disposar de recolzabraços i és menys sinuós que el primer. "Els neobarcino han substituït models antics per millorar els aspectes ergonòmics i d’accessibilitat dels bancs", assegura el consistori. Precisament, aquest format està reemplaçant ara unes unitats de Romàntics molt desgastades i pràcticament inservibles al passeig d’Andreu Nin, a Nou Barris.
Funcionals i reinvencions
Notícies relacionadesFàbregas reconeix que el Romàntic ha perdut pistonada. "Li han passat per davant altres models, amb menys llistons i més robustos, uns dissenys més funcionals i moderns, que són els que actualment es porten a les ciutats", avalua. No obstant, puntualitza que, "sense fer cap tipus de promoció", l’empresa encara rep sol·licituds per comprar-lo. "Sens dubte, és un clàssic que encara perdura", afegeix.
De fet, l’Ajuntament contesta que continua assortint-se del Romàntic. En aquest sentit, despunta la incorporació de noves versions de la tradicional sèrie. Les cadires i bancs de la gamma Neoromàntica de l’empresa Urbidermis ocupen cinc dels 10 primers llocs en la classificació dels seients més habituals a la ciutat.
